El Llibre Blanc de la Cultura, que es va presentar el març del 2021 després de quinze mesos d'elaboració, plantejava la necessitat de desplegar un pla estratègic per respondre a les mancances i als neguits del sector. Un projecte que aquest dijous s'ha presentat davant els actors implicats i el teixit associatiu del país i que compta amb prop de 300 accions que s'han de dur a terme amb l'any 2030 com a horitzó.
El cap de Govern, Xavier Espot, i la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, han estat els encarregats de presentar el projecte en un acte a la sala d'exposicions que l'Executiu té al Parc Central. Espot ha ressaltat que aquest document esdevé un nexe comú entre el Govern, els comuns i els sectors culturals del país. Un projecte que, segons Riva, anirà evolucionant i pot ampliar-se segons les inquietuds que vagin sorgint.
El pla compta amb 284 accions, una cinquantena de les quals ja s'estan implementant o es faran properament. S'estructuren en quatre grans objectius: la identitat i la cultura, els drets culturals, el suport estratègic i la governança i la gestió. Al seu torn, totes elles també s'han sintetitzat en deu punts, entre els quals hi ha la voluntat d'impulsar la identitat com a element de cohesió social, tot creant un Pla d'acció nacional per la llengua. També es busca garantir l'accés universal a la cultura i potenciar el turisme cultural, tenint en compte aquesta plena accessibilitat. Es vol facilitar la professionalització i l'emprenedoria, responent a les demandes del sector. Una de les prioritats és crear una figura dins el Ministeri de Cultura que permeti donar suport al teixit cultural i als artistes amb assessorament i formacions i aportant una orientació professional i legal. I també la creació d'un Conservatori Nacional sobre la base del pla d'estudis de l'Institut de Música
Un altre dels reptes és adequar el marc legal, tot desenvolupant l'Estatut jurídic de l'artista. En aquest punt, es preveu destinar un 1% del pressupost d’inversió en obra pública a la dotació del Pla Preserva, que està destinat a la conservació i preservació del patrimoni cultural. S’ha previst destinar també un 1% del pressupost a fomentar la creació artística, ja sigui adquirint obra d’art o encarregant-la perquè sigui instal·lada a espais públics.
Es vol donar suport a la cultura popular i l'associacionisme i potenciar la projecció i difusió de la cultura andorrana a l'exterior, que és una de les principals mancances que va detectar el Llibre Blanc. Un dels punts és potenciar la coordinació dels agents culturals, tot creant una taula de treball entre el Ministeri, els comuns, les entitats i empreses privades i impulsar també la Xarxa de biblioteques públiques. La creació d'aquesta taula era una de les principals demandes del sector. Finalment, també es volen impulsar millores de les infraestructures culturals, entre altres iniciatives. En aquest punt, ja s’està treballant per delimitar els entorns de protecció dels béns immobles d’interès cultural i en un futur es vol realitzar un estudi per crear un laboratori per a la innovació artística i cultural.
La creació d’un Museu Nacional abans del 2030, el desenvolupament d’una taula de treball entre els agents del sector i la introducció de la figura d’un assessor per als artistes han estat algunes de les accions més destacades per part de les entitats i que la ministra de Cultura, més ha subratllat: "És una acció que ve a solucionar una situació que ha estat històricament reivindicada, que és aquest encavalcament sovint de l'oferta cultural al país i el que farem properament serà començar a establir-ne els mecanismes d'organització de la taula i les persones que han de prendre part. Aquesta figura el que farà és ajudar en l'àmbit de les necessitats jurídiques contractuals de relació amb la caixa andorrana de seguretat i també de la política tributària de cadascun d'aquests empresaris que aposta per ser professional de l'àmbit cultural."
Informa: Laura Cugat
Imatges: Pere Besolí
Comparteix:
