Aquesta setmana el Govern ha expressat la voluntat d'impulsar un parc tecnològic, un sector poc desenvolupat. Però hi ha dos joves andorrans que han dedicat la seva tesi doctoral a estudiar teràpies gèniques per malalties que encara no tenen cura. Ho fan gràcies a la biotecnologia, una ciència que combina biologia i tecnologia.
La isquèmia crítica d'extremitats és una malaltia associada a la diabetis, cada cop amb més casos.
"La sang deixa de rajar a la extremitats com braços i cames i actualment no hi ha tractament. En el pitjor dels casos suposa l'amputació."
Arnau Calvet, investigador predoctoral en biomedicina i salut
L'Arnau va cursar biotecnologia, uns estudis que a Espanya no existien fins a l'any 2002. Ho va fer a la Ramon Llull i després a la Vall d'Hebron, on va fer un màster en recerca biomèdica. Ara estudia una teràpia per a aquesta malaltia a l'única empresa de biotecnologia que hi ha a Andorra, gràcies a l'aprovació de la llei de biomedicina del 2023. Es tracta d'una "teràpia cel·lular que permet regenerar aquest teixit i tornar a generar aquesta circulació de la sang."
Actualment la biotecnologia està molt immadura. És un sector poc desenvolupat i d'altres estudiants, com la Maria, fan la tesi a l'estranger. En el seu cas, a l'Institut d'investigació biomèdica de Bellvitge i tracta la leucèmia infantil.
"Intentem veure tota la base molecular de per què passa. Perquè aquests pacients amb aquesta deficiència, aquests nens, acaben necessitant un trasplantament de tota la medul·la òssia, i és un tractament molt agressiu i amb risc de recaiguda. Llavors intentar aportar respostes, per més endavant poder fer una teràpia gènica".
Maria Magallon, biotecnòloga i estudiant de doctorat
Impulsar la recerca és important perquè malalties que ara no tenen cura, un dia siguin malsons del passat.
Informa: Caterina Vidal
Imatges: Pere Besolí
Comparteix:
