El 12 de maig es commemora el Dia internacional de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica. Una malaltia que condiciona per complet aquells que la pateixen, que es veuen obligats a conviure diàriament amb dolor a tot el cos. Aquest divendres hem volgut donar-los veu a través del testimoni de la Rosi, que fa uns 20 anys que la hi van diagnosticar.
La Rosi tenia 44 anys quan li van diagnosticar fibromiàlgia. "Un dia vaig anar a la doctora de capçalera. Em va començar a tocar punts del cos. I em va dir: és fibromiàlgia. I jo em vaig quedar amb una paraula que no sabia ni pronunciar." Encara recorda com la metgessa li va definir aquesta malaltia al seu fill, el seu principal suport: "És una malaltia molt molt dolorosa, però no mata", i va afegir: "necessitarà molta ajuda per poder anar assimilant el dolor, perquè és el tot: aprendre a viure amb el dolor." Un dolor que ella recorda que estava "molt cansada, els meus braços eren murs i no reaccionaven".
Una malaltia que li ha capgirat completament la vida. En el seu cas, però, ha tingut la sort de trobar la comprensió de l'empresa on treballa. "El meu cap em deia tingues paciència i mai m'ha dit allò està sense fer o això s'ha de fer", explica la Rosi.
Celebra que per fi la fibromiàlgia hagi estat reconeguda com a patologia i demana que se'ls hi continuï donant suport. "S'ha de seguir investigant i estudiant i cal que es porti un control d'aquelles persones que realment necessiten ajuda."
Informa: Laura Massegú
Imatges: Eric Escabias
Comparteix:
