Cada febrer es commemora el dia mundial de les zones humides. A Andorra, les molleres acullen un 33% de les espècies vegetals catalogades al país, que en alguns casos són espècies rares també, perquè són plantes adaptades perfectament al seu entorn.
La viola d'aigua és una flor típica de la zona de les molleres. És insectívora i s'ha adaptat a un hàbitat com les torberes, caracteritzades per la pobresa de nutrients. Zones amb pobresa de nutrients, això sí, amb aigua corrent i purificadora, ja que són grans captadores de CO2.
El país compta amb 1.800 zones catalogades com a humides. Se situen especialment a la vall del Madriu-Perafita-Claror, i també a Sorteny i a les valls del Comapedrosa.
Un ecosistema vulnerable al canvi climàtic, però aquest no és l'únic dels factors que el poden alterar. El sobretrepig i la construcció són els altres dos.
Segons la directora de Medi Ambient i Sostenibilitat, Sílvia Ferrer, el sobretrepig "és negatiu perquè pot fer perdre la funcionalitat de l'hàbitat i algunes espècies que estan molt adaptades o són molt específiques d'aquests hàbitats".
Alain Grioge és tècnic de medi aquàtic i infraestructures i alerta que "estan en perill per l'acció humana, perquè les zones humides no agraden sempre". "La gent vol terrenys secs per edificar i fer pistes d'esquí, i això és el que nosaltres intentem evitar al màxim: que hi hagi obres que assequin les molleres".
Ara bé, la pastura del bestiar, sempre que sigui dins d'uns límits, els és favorable, ja que ajuda a regenerar.
Informa: Ariadna Guiu Vila
Imatges cedides: Govern Andorra
Imatge: Nil Forcada-Ricard Tenza
Comparteix:
