Al marge de si l'acord d'associació amb la Unió Europea és mixt o no, la població andorrana se sotmetrà a un referèndum de ratificació. Així de clar ha estat, al seu pas per l'"Avui serà un bon dia" de Ràdio Nacional, el secretari d'estat d'Afers Europeus, Landry Riba.
Landry Riba no ha volgut deixar lloc a cap mena de dubte: passi el que passi, tant si hi ha acord mixt amb la UE o no, el referèndum se celebrarà: "Consulta a la ciutadania n'hi haurà en tots els casos". Idealment, creu, hauria de ser a finals del primer semestre del 2025, tot i que "en funció de l'esdevenir del procés que estem tenint es pot allargar una mica més en el temps".
Matisa que, ara mateix, estem en la fase en què els estats membres de la Unió Europea analitzen l'acord d'associació. Quan hagin acabat tot el procediment "el que faran és autoritzar la Comissió Europea a signar el text". Aquest organisme està decidint ara si l'acord ha de ser ratificat pels parlaments dels 27 estats membres o no.
El punt clau és que "qualsevol modificació del text ha de ser prèvia a la signatura". Puntualitza, això sí, que s'estan "fent modificacions de forma, no de fons" i que "al text en sí ja no hi tornem". Un cop finalitzat tot el procés i arribi el moment de la signatura, "posarem data al referèndum". Ara per ara, però, encara és "impossible posar-hi una data".
Un dels problemes en aquesta part final de la negociació és que els estats membres no tenen un termini fixat per analitzar el text. Amb tot, afegeix Riba, des de la Comissió Europea "es va establir a setembre d'aquest any" com a data de referència. Per tant, el Govern està ara a l'espera del que els comuniqui la Comissió, "ja ens diran". Admet que, durant aquest impàs, "no té massa sentit posar dates concretes quan el procediment no és el nostre".
Tot i la complexitat del procés, pel secretari d'estat d'afers europeus "el que està passant és el procés normal i no hi ha res d'estrany". De la mateixa manera que considera que "no hem d'estar preocupats" perquè "és altament improbable que duri 24 mesos". Simplement, s'està esperant un tràmit, però Riba reconeix que el fet de no saber quan es farà el referèndum "no ajuda".
Ha respost també els articles crítics d'Enric Dolsa: "Algunes coses són certes i d'altres em permeto posar-les en dubte i en tot cas s'han de contrastar". Així, remarca que "un article que no està signat i no saps quines fonts ha agafat s’ha de prendre amb una certa precaució". En tot cas, demana que "els ciutadans i les ciutadanes confiïn en les seves institucions".
El que sí que ha deixat clar Riba, és que hi haurà finançament públic per als que vulguin fer campanya pel 'no' a l'acord d'associació amb la Unió Europea. Ara mateix s'està en plena fase de preparació del referèndum i, arribat el moment, es donaran recursos per qui defensi un posicionament o bé un altre.
Finalment, pel que fa a les quotes mínimes de nacionals europeus, Riba assegura que és molt inferior de les que "estem autoritzant a dia d'avui". Així, el 2023 van autoritzar a 2.333 residents europeus i la quota mínima "que hauríem d'acceptar és de 354 nacionals".
Informa: Redacció
Comparteix:
