Les associacions feministes no s'acaben de posar-se d'acord a l'hora de valorar l'obligació del fet que les grans empreses hagin de presentar el registre de la bretxa salarial. Unes aplaudeixen la iniciativa, mentre que les altres no entenen per què no s'implica també els comerços petits.
Andorra farà un pas endavant en perspectiva de gènere abans que acabi el primer semestre del 2024 amb el registre públic de la bretxa professional i els plans d'igualtat que han de presentat les empreses. Uns informes, que segons la presidenta de l'ADA, Mònica Codina, no es correspondran amb la realitat. "Com que la llei només regula la part de les empreses de més de 50 treballadors, això no deixa de ser un percentatge molt petit del teixit empresarial."
En canvi, des de l'Institut Andorrà de les Dones ho veuen com a una oportunitat d'equilibri. "Això permetrà afavorir que les dones puguin créixer a dins de la jerarquia de les empreses. Tot això ens ha de permetre anar equilibrant els homes i les dones amb igualtat, que és el que tots busquem i desitgem", detalla la secretària de l'Institut, Montserrat Ronchera.
Acció Feminista recalca que la bretxa no només es quantifica amb dades genèriques salarials, sinó que hi intervenen altres factors, com per exemple les primes i la promoció professional. No obstant això, la presentació de les dades ho veuen com un avantatge, però es mostren prudents per veure la seva efectivitat. Ho diu Elisabet Royuela, membre de l'associació: "anirem veient amb el temps el que significa per la realitat efectiva i si realment ens serveis per anar avançant".
Aquests plans d'igualtat i de registre de la bretxa salarial tindran una vigència de 4 anys i s'hauran de revisar periòdicament.
Informa: Laura Mitjans
Imatges: Eric Escabias-Sergi Linares
Comparteix:
