Què se sent quan es perd un ésser estimat enmig d'una pandèmia?

L'àvia de l'Ingrid Cara va ser una de les contagiades pel brot a Sant Vicenç d'Enclar, tenia 92 anys i patia una malatia degenerativa, però malgrat això "estava molt forta de salut". "Penso que si no hagués agafat la Covid-19 la meva àvia seguiria viva".

Els van comunicar la notícia el dia de Reis i tres dies després ja no hi era. De fet, en només 15 dies, tots els residents ja havien contret el virus.

I és que no es pot amagar que un dels impactes més forts d'aquesta pandèmia ha estat als centres sociosanitaris. No només per la quantitat de vides que s'ha cobrat, sinó també per com les restriccions de visites de familiars i de la mobilitat dins dels geriàtrics ha afectat emocionalment els padrins i padrines.

"Jo no la veia físicament, però sí per videotrucada o ens enviaven fotos si feien alguna celebració", relata l'Ingrid.

Per a la història quedaran imatges com les que es poden veure al vídeo i d'altres com les de la primera onada en què els hotels tancats van haver de tornar a obrir per acollir usuaris sans de la Salita i el Cedre, per tal de prevenir al màxim que es produïssin nous contagis.

Una situació que també ha provocat que moltes famílies no es poguessin acomiadar dels seus éssers estimats, si bé hi ha hagut excepcions. "Ens van deixar entrar, molt protegits, i vam poder tocar-la i fer-li un petó".

Malgrat que la seva àvia "estava amb els ulls tancats", assegura que "se n'adonava que hi érem". "Ens els seus últims moments sabia que estàvem amb ella".

De ben segur que no s'imaginaven, a la seva edat, viure una pandèmia mundial com la que s'han trobat. Els que l'han superat, però, tenen un capítol més per explicar ara als nets i besnets i fer-ho amb la certesa que ells també han estat uns autèntics herois.  

Informa: Laura Massegú
Imatge: Fernando Montero-cedides família Cara-Arxiu RTVA