Al món hi ha més de 117 milions de persones desplaçades per la força a causa de guerres i violacions dels drets humans, de les quals més de 43 milions són persones refugiades. Una situació que no para d'agreujar-se amb conflictes ben encesos a territoris com Palestina, Ucraïna, Síria o Afganistan.
Un estudi d'ACNUR indica que 3 de cada 4 enquestats està a favor que aquestes persones busquin protecció a altres països, però això no es garanteix, i diverses entitats que vetllen pels drets humans reclamen esforços més contundents i efectius.
Andorra va començar a acollir refugiats procedents de Síria el 2018 i fa dos anys va rebre un important contingent d'ucraïnesos, molts d'ells encara pendents d'obtenir la residència. Ara bé, la seva inclusió no sempre és fàcil.
El racisme i les discriminacions són una realitat enquistada que s'agreuja amb l'ascens dels discursos d'odi i que té greus conseqüències en la salut mental de les víctimes. Coincidint amb el Dia mundial de les persones refugiades, Afers Socials posa l'accent en la necessitat de tallar d'arrel aquestes situacions i treballar per prevenir-les.
Les xarxes socials i els espais per deixar comentaris a les notícies són focus importants de comentaris vexatoris, humiliants i xenòfobs que augmenten amb l'ascens de discursos d'extrema dreta que solen aprofitar contextos de crisi i vulnerabilitat per créixer i fer-se més forts. Un escenari alimentat per la desinformació.
Les persones migrades i refugiades són dos dels col·lectius més vulnerables i receptors de missatges com...
"Que venien perquè volien, i que no volien treballar, que venien a viure 'del cuento' o a utilitzar les prestacions econòmiques del país i realment no estaven veient que són persones que venen d'unes situacions extremes, horroroses, com és viure una guerra, que és un genocidi".
Mireia Porras, cap d'àrea de Polítiques d'Igualtat
La societat té molts deures i un d'ells és tallar d'arrel aquestes discriminacions, que afecten greument la salut mental.
"No seguir aquells comentaris. Si per exemple s'envia un acudit a les xarxes socials no continuar o reenviar aquell acudit. Tancar-ho allí. Si et trobes amb una persona que diu això pots dir que no estàs d'acord i si tens argument pots dir per què penses d'una altra manera".
Mireia Porras, cap d'àrea de Polítiques d'Igualtat
I per això recalquen que la inclusió no només ha de venir de les persones nouvingudes, sinó que és una feina molt important del territori d'acollida. Per aconseguir-ho, però, cal escolta activa, esperits crítics i informació, elements que moltes vegades manquen. Des de Polítiques d'Igualtat insisteixen en què les escoles tenen un paper crucial per treballar l'educació en valors no només en dates assenyalades, sinó tots els dies de l'any.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Èric Mompel
Comparteix:
