Comparteix:
L'actualitat política ens dona molts temes importants que poden afectar el nostre dia a dia. Sovint la complexitat d'algunes matèries i la informació minut a minut no permeten aprofundir. #Sensefiltres, amb Laia Ferré Marot, parla d'aquests temes i de les diverses realitats socials del país, amb l'anàlisi d'experts que resolguin els dubtes i ajudin a entendre les implicacions de les decisions polítiques que es prenen.
El #Sensefiltres tanca la temporada amb els moments més divertits de la temporada perquè "si no es pot riure, no és la nostra festa". Amb els moments estrella del "Gràcies senyor síndic" el programa diu adéu.
Arribem al darrer capítol del Gràcies senyor síndic emmig de moltes celebracions. Els tabaquers perquè la UE ha donat fumata blanca als trenta anys de transitòria. La cònsol d'Andorra la Vella perquè potser tindrà circ i casino a la parròquia. I al PS perquè tenen al líder més ben valorat i encapçalen la intenció de vot. Amb aquest panorama podem marxar de vacances sense remordiments. Que vagi de gust i Gràcies senyor síndic per no tancar-nos la barraca!
L'aliança socioliberal ja és una realitat. Junts, liberals i socialdemòcrates faran totes les filigranes que calgui per posar fi a l'imperi de DA. Mentrestant, el Govern mira de resoldre la manca d'habitatge de lloguer. Una problemàtica que, literalment, se'ls pot esfondrar al damunt.
En els temps que corren ens plantegem si no hauríem estat més feliços en una altra època. De fet, hi ha motius per enyorar temps passats. Encara que siguin molt passats. S'acaben el tabac, les pensions... I mentre uns passen la pilota i d'altres l'esquiven com poden, ningú fa res per evitar la tragèdia. Per si de cas, nosaltres Carpe diem.
Aquests temps de precampanya que vivim estan donant molt de joc, i mai millor dit. En el tauler electoral les fitxes no paren de moure's. Algunes comencen a evidenciar el desgast i d'altres s'espolsen per tornar a la partida. Que també és juga a l'estranger, on les alegries i disgustos arriben a parts iguals. Glòria a Madrid i decepció a París.
Les converses preelectorals o les sessions de Consell es poden deixar a mitges, però nosaltres no podem deixar de comentar l'actualitat política. Està en ple ambient de precampanya. Malgrat haver-se quedat a l'estacada, Jaume Bartumeu anuncia guerra i posar ordre entre les criatures. La cursa electoral promet ser d'emocions fortes, persecucions a roda i amb ports de categoria.
A Sant Julià de Lòria l'únic que flueix són els milers d'euros del comú cap a Naturlàndia. Les barques de ràfting hauran d'esperar. Mentrestant creixen els rumors de dissidència dins Laurèdia en Comú. Difícil no pensar que les aigües les fan baixar tèrboles ja des d'Andorra la Vella. Siguin anuncis de festejos preelectorals o simulacres de boicot, està clar que ara ja tot comença a ser de cara a la galeria.
Els informes del Tribunal de Comptes no han deixat ningú indemne. Hi ha clatellots per a totes les institucions i colors. I excuses i justificacions per a tots els gustos. Ben bé que a voltes Andorra sembla un país de còmic: antiherois, aventures i misteris. Si algú es queda amb ganes de més, que no pateixi: el proper àlbum, d'aquí a un any.
La broma d'entrar al Fons Monetari Internacional pot sortir molt cara. Des d'SDP avisen que hi ha molts milions de raons i d'euros per no anar-hi. I només una pressió molt clara (però amagada) que explica la jugada. Tot plegat mentre perilla el seu lloc a la Gran Aliança amb Liberals i PS. El cap de Govern, per retallar la seva embranzida, ja prepara el tret de sortida a la cursa electoral.
Darrerament al Consell veiem molts cavallers que s'enfronten al drac taronja. Tot sigui per alliberar la princesa democràcia, avui captiva. Però descobrim que al parlament no sols hi ha espines. Últimament hi floreixen roses a totes les bancades. Per si de cas, en una diada tant assenyalada suggerim alguna lectura que orienti la cavalcada.
