El cicloturisme està de moda i avui n´hem volgut parlar al Blog d'Andorradifusió. Al país hi ha 21 ports concentrats en un espai reduït. Un paradís per al ciclista o un infern, depèn de com es miri. Tot gran esforç reporta una sucosa recompensa. Així és Andorra sobre dues rodes. Ara, el més difícil és escollir tres propostes per gaudir de les muntanyes amb bicicleta.
Port de Cabús (15,6 km +962m)
Les bones pel·lícules deixen un regust especial que perdura en la ment. En el darrer tram del port de Cabús em passa una cosa similar. La meva ruta preferida d´Andorra pels últims sis quilòmetres de somni. Per arribar al nirvana primer cal treballar-s´ho. Sortim des d´Erts, anem guanyant alçada i ho fem amb desnivells considerables, el segment posterior a la localitat de Pal té mala fama. A un servidor se li fa més dur el tram de després de l´encreuament del pla de la Caubella. Nosaltres anem a la dreta, es mantenen les inclinacions al voltant del 8%. Dur però assumible. Aquí hi ha menys revolts i mentalment es fa més difícil de pair. Finalment arribem al coll de la Botella i comença l´espectacle. Sis quilòmetres amb desnivells suaus i fins i tot algun pla. Tot plegat a més de 2.000 metres amb unes panoràmiques corprenedores tant a llarga distància amb el Casamanya o la vall de Madriu, com a tocar amb les bordes de Setúria o el pic de l´Illa. Molta atenció als voltors de grans dimensions i als isards. Arribats al port de Cabús toca gaudir del descens, d´aquelles baixades on pots donar als pedals i el ciclista es deixa emportar per les millors sensacions.
Port de la Rabassa/Port de Peguera (17,4 km +1.127m)
Andorra és un paradís del cicloturisme i també ho és de les rutes circulars. Aquí en van un parell. Com acostuma a passar a la majoria de ports del país, el més dur és a l´inici i a la Rabassa és literal. Cal escalfar una mica perquè la primera rampa encara en el nucli urbà de Sant Julià de Lòria és molt dura. Els cinc primers quilòmetres són de traca. Un càstig sever però força breu si ho comparem amb els més de 17 quilòmetres que té el port. A partir d´aquí passeig celestial per un dels boscos més bonics del país amb pendents agradables entre el 5 i el 6%. Aquesta dinàmica es manté durant 12 quilòmetres fins a situar-nos còmodament a la cota 2.000 de Naturlàndia. L´inici del descens el farem per la ruta de pujada però ben aviat agafarem el desviament cap al port de Peguera amb un paisatge molt més obert amb la zona de Fontaneda, la llarga carena del Carroi o fins i tot la Font Blanca com a fons de pantalla. Aquesta ruta és perfecta a la primavera i la tardor amb bones temperatures i reducció exponencial del trànsit motor.
Coll de la Gallina per Fontaneda (12,2 Km +1.019m)
La pavimentació del coll de la Gallina i especialment de Beixalís ha ampliat en gran mesura les possibilitats de dibuixar rutes al país. També de fer sortides circulars. Acabem amb una d´espectacular, en aquest cas per a ciclistes acostumats a les jornades dures. El coll de la Gallina pujant per Fontaneda i baixant per Canòlich. Aquesta ruta la fan els atrevits ciclistes de la Purito, però amb l´agreujant de sumar-hi cinc ports més. El coll és fa llarg i mentalment feixuc. Una bona opció és dividir-lo en zones. La primera seria la de Fontaneda amb duresa i coronada amb l´únic petit descans que trobarem en els 12 quilòmetres de recorregut. Passem a intentar superar la zona del poble de Fontaneda on continua la duresa però ara ja sense cap descans fins a coronar. Superat ja l´equador del port, quan la carretera es fa més estreta arriba el tram més dur, un infern amb trams que arriben al 18%. Quan el ciclista està a punt de baixar de la bici torna la normalitat. Normalitat relativa, ens quedaran tres quilòmetres amb pendents mitjanes del 10%. El paisatge es comença a obrir i l´incentiu de veure l´arribada propera fa miracles.
A dalt el port hi ha l´opció d´immortalitzar l´ascens fent la foto amb el monument commemoratiu al Purito. A partir d´aquí llarg descens primer relativament suau i a partir de Canòlich més vertiginós tancant el cercle a Aixovall molt a prop del punt de sortida.
Cesc Sanjuan és periodista d'esports a RTVA i aficionat al ciclisme
Comparteix:
