Cada dia vivim la nostra vida i la vida de les persones amb les quals ens trobem, treballem o convivim, així que potser podríem aprendre a analitzar les persones. Bé, de fet, ja ho fem, però cometem molts errors.
Aprendre a analitzar les persones no és tan difícil com podria semblar a primera vista, de fet estem especialment preparats per fer-ho. Tenim un sistema perceptiu capaç de percebre microexpressions facials que duren dècimes de segon, neurones especialitzades a detectar l’estat emocional del nostre interlocutor i una mena de central d’alarma que no para d’analitzar tot el que els nostres sentits perceben no fos cas que suposés un perill.
Però tot i estar perfectament preparats per analitzar cada moviment, paraula o gest que fa el nostre interlocutor, tenim un problema: de vegades no volem veure el que no podem acceptar o tolerar i, en conseqüència, acabem ignorant aquells senyals que contradiuen la idea que tenim d’aquella persona.
El segon problema més freqüent que fem en analitzar les persones és que ens poden distreure o enganyar. Estem preparats per detectar la mentida, però, de nou, assumir una mentida suposa haver d’acceptar i replantejar-te moltes coses, coses que poden suposar canvis importants a la nostra vida, coses que no sempre estem disposats a acceptar.
Tot i això, si em permets, et donaré alguns consells per aprendre a analitzar les persones i millorar la teva competència. Mai és tard per aprendre i millorar! He fet un petit resum d’un dels capítols del meu primer llibre, Fortalesa emocional. Espero que et resulti inspirador!
Per començar centra’t a analitzar el seu comportament en comptes de les seves paraules. Les paraules són més fàcils de simular que les accions. No oblidis la regla d’or: en cas de contradicció entre el que sents i el que veus, fes cas del que veus.
Observa atentament sense precipitar-te a extreure conclusions. Un cop has tret una conclusió, seleccionaràs la informació que veus, ignorant la que no encaixa en la teva conclusió i acceptant la que confirma la teva idea.
Ves amb compte amb els distractors que pugui fer servir com ara gests, elements per tapar-se la cara just quan menteix o contingut que pot cridar la teva atenció.
Pregunta’t el motiu pel qual diu, no diu, fa o no fa. Tot es fa per un motiu, si el coneixes podràs analitzar millor la informació i per altra banda et permetrà contextualitzar millor la informació que reps. T’animo que llegeixis el seu discurs en clau d’interpretar el que t’està dient entre línies.
Observa els canvis d’expressió de la seva cara i molt especialment els ulls ja que ens donen molta informació. El somriure és el distractor d’elecció per excel·lència. Fes una prova. Somriu. No t’ha costa gens, oi? Un somriure és la millor de les màscares que tenim. Ara bé, t’explico un truc per saber si una persona somriu de veritat o no. No li has de mirar els llavis, sinó els ulls. Si fa unes arrugues en forma de pota de gall, està rient de manera sincera, si no les fa, no... O potser té Botox, tampoc ho podem descartar. Sempre es pot fer una prova pilot. Fes que rigui amb un acudit o alguna cosa graciosa i observa la seva cara, així ja tindràs una mesura amb la qual comparar.
Hi ha algun consell més, però t’animo que comencis per aquí, pots fer setmanes temàtiques, una per cada consell. També pots exercitar-te tot mirant què fa la gent pel carrer, en una cafeteria, a la cua de la carnisseria o en un restaurant.
I finalment intenta mirar les persones com mires una sèrie. De vegades intenta treure el so per fixar-te atentament en els gests que fan, en els seus moviments, en les seves expressions. Mira la vida com qui va al cinema a mirar una pel·lícula.
Posa en pràctica les teves capacitats per analitzar les persones i entrena’t fins a ser tot un expert!
Un article de Tomàs Navarro, psicòleg
Fotografia: Pixabay (llicència Pixabay)
Comparteix:
