És cert, però, que cada situació familiar és un cas especial, ja que no totes les famílies els tenen al país. Recórrer als padrins sempre és una de les mesures que tenim més a mà i de les quals els nens poden treure molts beneficis psicològics. Els avis mai no negaran l’oportunitat de passar temps amb els seus nets i alguns els prefereixen abans que els esplais. Si em pregunteu quina seria la meva postura seria un sí, però sense abusar-ne.
S’ha escrit molt sobre com l’educació dels pares als fills influeix positivament o negativament. Però potser els grans desconeguts són els avis i la seva influència. Especialment pels grans beneficis que aporten a l’educació dels nets.
Quins són aquests beneficis?
- Amor emocionalment simple. La relació entre padrins i nets és, generalment, poc conflictiva i satisfactòria, ja que no acumulen les tensions que hi pot haver en el dia a dia amb els pares. Tant per als avis com per als nets són positives pel fet de compartir moments, històries familiars, anar a comprar junts, veure la televisió, jugar... Un autèntic amor mutu.
- Proporcionen un ambient segur i estable. Els avis de famílies amb pares que treballen fins tard proporcionen una llar més estable i ofereixen una complementarietat al treball fet, dia a dia, pels pares i les mares.
- Afecte incondicional. És inevitable que els padrins estimin els nets. De fet, l’amor i l’afecte són incondicionals. Ja siguin nets biològics o adoptius. Això permet a l’infant i a l’adolescent trobar el seu lloc i gaudir de la protecció més gran, com és l’estima i l’amor. Aquest afecte serà especialment important i valuós quan el nen tingui necessitats especials. La influència positiva és tanta, que hi ha estudis que demostren que els avis tenen un paper clau en infants amb TEA.
- Estabilitat psicoemocional. Els avis arriben a ser referents en estabilitat, especialment en el moment de parlar sobre temes que, per la seva sensibilitat, es difícil de tractar amb els pares i les mares, ja que la relació entre avis i nets es basa en el respecte i el suport. Aquest és el més gran dels regals, perquè assenta les bases de la salut mental i física dels nostres fills i filles.
- Fomenten la resiliència. Quan la família passa per un moment delicat, per exemple un divorci, els padrins són el millor escut de protecció i el refugi on l’infant es pot sentir escoltat i secundat. Els avis poden contribuir a l’ajuda per a desenvolupar la resiliència, un factor molt important. Ens ajuden a fer front a l’adversitat i a les dificultats de la vida i a superar-les.
- Uneixen. Els avis mantenen, sovint, les famílies unides. De fet, moltes vegades, en morir els avis, les famílies ja no coincideixen en tants moments i espais com abans, distanciant-se, físicament i emocionalment, els uns dels altres.
On és el límit? Alguns consells:
- Descarrega’t, amb temps, el calendari escolar i penja’l a la nevera. Marca’t amb fluorescent les vacances escolars, planifica-les amb temps i amb ells. Intenta, sempre que sigui possible, que en algunes d’aquestes vacances també facin activitats dirigides. Els ajudarà a socialitzar.
- Arriba a acords i estableix normes amb ells (a casa vostra) quan vagin a casa dels padrins. Han d’entendre que les pautes i les obligacions (responsabilitats, col·laborar amb tasques, etc.) són iguals a tot arreu. Però ja sabem que els avis flexibilitzaran.
- Si tens una dificultat econòmica que et fa portar els fills amb els avis, però voldries portar-los a activitats, parla (amb temps) amb el departament d’Infància del teu comú. Segur que podreu arribar a un acord. Recorda que la planificació amb temps és clau. No tinguis vergonya a demanar un cop de mà i que els teus fills deixin de fer activitats comunals si és el teu desig.
- Demana feedback de com va cada dia als padrins. A casa (o via telefònica, si és el cas) complementa la tasca educativa recordant allò que calgui fer per deslliurar de la responsabilitat d’escoltar mals comentaris i frustracions dels nets cap als avis. Ja que ens ajuden, intentem evitar càrregues psicoemocionals negatives.
- Intenta, sempre que puguis, compartir moments amb els teus fills i amb els teus pares en les vacances escolars. No hi ha res millor que compartir espai, temps i afecte entre els uns i els altres. Més enllà de Nadal, Cap d’Any o els aniversaris.
- No et sentis culpable de res. La família hi és per ajudar-se, mútuament.
Voldria agrair a tots els padrins i padrines d’Andorra la seva capacitat d’entrega i el poder conciliador amb la seva màgia, que marca, generació darrere generació, pares, fills i nets. Sense vosaltres no sabríem costums, històries i aventures que us fan ser únics a la família. Llàstima que ho valorem molt més quan us torneu invisibles.
Un article de Carles Perea, educador social, mestre i psicopedagog
Fotografia principal: llicència Pixabay
