La capa d'ozó es recupera

La capa d'ozó es recupera

Aquest dimarts se celebra el dia mundial de la protecció de la capa d'ozó i l'efemèride coincideix amb una bona notícia: la recuperació d'aquest mantell de gas que ens protegeix dels rajos ultraviolats. És el primer cop que el forat es redueix després de trenta-cinc anys d'exposició continuada a les radiacions que fan augmentar el risc de patir càncer de pell, entre altres conseqüències. Així es desprèn d'un estudi recent amb la participació de 300 científics internacionals.

Quan el progrés és qüestió de voluntat

Això no hagués estat possible, però, sense la voluntat internacional, ja que l'any 1987 les nacions del planeta van arribar a un acord per a reduir progressivament les emissions dels gasos d'efecte hivernacle i, principalment, del CFC. Els clorofluorocarburs (CFC) emeten clor i brom, elements químics que destrueixen les molècules d'ozó de l'estratosfera. Malauradament, encara hi ha països que no estan plenament compromesos amb els protocols de protecció ambiental sorgits de la necessitat urgent de preservar el medi natural.

Què hi pot fer, la biotecnologia?

Actualment la biotecnologia treballa per poder eliminar aquestes substàncies dels ecosistemes, mitjançant la bioremediació. La tècnica s'ha mostrat eficient per a la neteja de vessaments d'hidrocarburs, però encara no per als metalls pesats, com ara el plom, que és present als medis aquàtics i és ingerit per organismes que després arriben al consum humà.

Pel que fa als danys que la radiació ultraviolada provoca en els cultius, la modificació genètica de certs organismes permet crear plantes més resistents. Hi ha espècies preparades de forma natural per combatre i aprofitar aquesta radiació. L'enginyeria genètica ha de permetre copiar el mecanisme de funcionament d'aquestes plantes per poder-lo reproduir en altres.

Finalment, pel que fa al càncer de pell, una nova tècnica biomèdica permet canviar el comportament de les cèl·lules humanes perquè reconeguin i ataquin els tumors. Encara és un tractament experimental, desenvolupat a l'Institut del Càncer Dana-Farber, de Boston, però s'espera que en un parell d'anys estigui disponible com a tractament clínic regular. La tècnica consisteix en la utilització de la pròpia sang del pacient, d'on s'obtenen els limfòcits que es modificaran al laboratori i s'injectaran de nou al malalt. El problema principal és que aquestes cèl·lules intel·ligents es dissipen molt ràpidament. La immunoteràpia s'utilitza des del 1970.

Altres tractaments similars són la bioestimulació amb plasma ric en plaquetes. Aquesta tècnica ja fa temps que s'aplica a Andorra. 

Un article de Rubén Carcellé

Contingut relacionat:

Bioremediació amb bacteris: La biotecnologia permet la modificació genètica d'alguns bacteris per tal que puguin digerir contaminants com el petroli sobre l'aigua o el sòl.

Medicina regenerativa amb bioestimulació per plasma ric en plaquetes: Fa anys que els laboratoris experimenten amb èxit la creació i reproducció de teixits, però un dels tractaments més senzills i que ja té usos clínics és la bioestimulació per plasma ric en plaquetes.

 

Comparteix: