Els esforços es poden mantenir durant un temps determinat, és cert, però de la mateixa manera, de vegades no tenim més remei que seguir mantenint aquest esforç tot i estar ben cansats. Ets més fort del que creus, no ho dubtis, però això de la pandèmia és una cursa de fons que encara no ha acabat.
Com gestionem l’adversitat i el canvi determina com el superarem, així que no és moment per deixar-nos vèncer. Si m’ho permets, et donaré alguns consells per poder gestionar la fatiga pandèmica que estem patint:
- Tingues una mirada amable amb tu mateix i amb les persones que tens a prop, sigui família, companys de feina o conductors anònims amb els quals et trobes de camí a la feina. Estàs tens. La gent amb la qual et relaciones també està tensa. Les emocions es contagien i és molt fàcil que saltin espurnes. No ho visquis tot com una ofensa personal, ignora algunes coses de manera selectiva i relaxa activament la tensió pròpia i aliena. Troba una sortida constructiva a les teves emocions, com qui obre una mica la vàlvula de l’olla exprés.
- No facis cas a tot el que penses o sents. No permetis que un desànim temporal et condicioni el dia. Identifica el teu estat emocional i posa’l en context. Tenim mals dies, estem cansats i preocupats. Quan estem tensos ens equivoquem més, estem més irritables i distorsionem el que percebem i pensem. Intenta imaginar-te amb una llum verda quan estàs bé i amb una llum vermella quan estàs malament. Si estàs en verd tot és ok, però si estàs en vermell no t’has de fer gaire cas.
- Accepta que tot ha canviat i no triguis a adaptar-t’hi. No tornarem als vells temps. La vida és canvi i qui primer ho accepti serà el primer que s’hi adapti. Entenc que et vulguis queixar, però la queixa i la culpa no serveixen absolutament de res. Oblida tot allò que no pots controlar per centrar-te en el que sí que pots controlar.
- Transforma la preocupació en acció. Pots focalitzar la teva atenció en el problema o en la solució. Jo faig les meves sessions esquiant, pedalant o caminant, mira, ara també les faig on-line. A més a més he dissenyat material perquè els meus clients puguin anar treballant de manera autònoma. L’única cosa que he fet ha estat centrar-me en el que està a les meves mans. La vida ha canviat, així que no podem seguir fent el mateix que fèiem abans. Per cada problema hi ha una solució, cerca-la, obert de mires, sense reserves.
- Sigues flexible i creatiu. Ja sé que tenies unes expectatives que no s’han complert i que possiblement triguin molt a ser assolides, però això no vol dir que et quedis ancorat en la desesperança. Estàs preparat per ser flexible, per prendre decisions, per ser creatiu. Dona’t l’oportunitat de reconèixer la teva nova versió. Mira amunt, però centra la teva energia en el dia a dia. Tens més recursos dels que creus, troba similituds amb situacions anteriors que ja has superat.
- Busca o crea el teu oasi de benestar, un lloc o un espai de temps en el qual regenerar-te i recuperar-te. Pot ser una passejada per la muntanya, un cafè amb el diari o una xerrada amb una persona que estimes. Jo a més a més del meu oasi de benestar tinc un kit de rescat emocional que porto sempre a sobre amb mi, al meu telèfon. El meu kit de rescat emocional té cançons, fotos i frases que em dibuixen un moment de benestar. Per cert no t’he parlat del meu oasi de benestar. Doncs en tinc més d’un, un és la meva butaca de pensar, també és el moment en el qual em prenc el capuccino del matí, quan treballo en un nou llibre i, com no, sempre que vaig a la muntanya sigui a fer rando, a caminar o a pedalar.
Tot i això, de vegades la vida ens pot. No passa res. Estem patint tant com per sentir por, atacs d’ira, nervis, angoixa, tristesa i desesperança. De vegades són reaccions normals al que estem vivint, però també pot ser l’inici d’una depressió o un trastorn d’angoixa.
Demana ajuda si la necessites. Que no et faci vergonya, que no et faci sentir malament, demanar ajuda no és un fracàs, és una decisió intel·ligent. No estàs sol, no estàs sola, mira al teu voltant i demana ajuda o ofereix la teva ajuda. Sovint, mentre ajudem una altra persona ens estem ajudant també a nosaltres mateixos.
Un article de Tomàs Navarro, psicòleg.
Fotografia de portada: Foto: Engin Akyurt (llicència Pixabay)
