Permeteu-me que l’entrada d’aquest mes prengui un rumb un xic diferent del de sempre. La societat està vivint uns moments molt complicats a causa de la Covid-19, i no només a nivell sanitari. Amb això vull dir que, a mesura que va transcorrent el curs escolar, l’educació està vivint un procés de transformació. I tot aquest procés passa, per a molts, inadvertit. És per aquest motiu que el propòsit del post és doble: per una banda, constatar el canvi educatiu al qual estem sotmesos, i per l’altra, seguir defensant la cura —més que necessària— de la figura del docent.
M’agradaria començar pel canvi substancial que actualment està vivint l’educació. Amb l’arribada de les noves tecnologies, les metodologies d’ensenyança dels mestres i professors s’han anat reajustant a les diferents demandes que l’aula anava demanant. Els docents, amb les eines que tenim a l’abast, estem creant una gran xarxa d’aprenentatge en línia que dona resposta als nous reptes que ens demana la societat, sense deixar de banda les fites de l’educació del segle XXI.
En aquesta línia, i per analitzar la millora constant de la labor del docent i la seva millor aplicació, dins del Ministeri s’ha creat una àrea d’innovació educativa i una altra d’educació al llarg de la vida (educació permanent).
El dia a dia a l’escola i la Covid han fet entendre i comprendre millor la competència digital de tota la comunitat educativa: la dels docents, la de les famílies i la de l’alumnat. Davant algunes de les mancances detectades, els docents ens hem preparat a consciència per donar la millor resposta a l’aula i ajuda a les famílies. Amb més o menys dificultat, ens ha tocat reinventar-nos digitalment i tornar a aprendre. Algunes aplicacions que ja queden integrades en les nostres programacions són: Edpuzzle, Educaplay, Kahoot, Quizizz, entre altres. Però la cosa va més enllà de fer classe per Classroom, Zoom, Hangouts o Meet.
Setmana rere setmana, els docents estem fent front a la incertesa que genera no controlar el que realment desconeixes. Entenem el còctel d’emocions que pot suposar per a les famílies el fet que s’hagin d’adaptar a les mesures que dictamina el Ministeri de Salut, i també el neguit que poden suposar unes emocions —les vostres i les nostres— no gestionades de l’anterior confinament. No sabem com esdevindrà el dia a dia, el dia de demà i, molt menys, com serà el curs.
L’inici d’aquest curs ha evidenciat molt més que és necessari el treball en equip i el suport entre els membres del claustre. Entre nosaltres estem gestionant, d’una forma quasi inhumana, tota una sèrie d’emocions, cosa que ens provoca un esgotament psicològic. Tot, pel benestar del nostre alumnat i el de les famílies.
Penseu que els docents, i aquí els equips directius agafen més protagonisme, hem hagut de planificar tot un curs en 10 dies molt marcats per unes noves mesures que cal tenir en consideració pel que fa a l’atenció a les famílies (especialment les reunions de pares i mares), el desenvolupament normal de les classes, la nova metodologia amb alumnes presencials a l’aula i d’altres confinats, entre altres.
Però està valent la pena. Ens hem trobat un alumnat que viu el dia a dia, amb les seves mancances, però que es van minimitzant a mesura que passen els dies. Un alumnat madur i que ens sorprèn amb la seva capacitat de resiliència, competent digitalment i amb l’actitud davant la situació que mai ens hem de rendir tot i les adversitats.
Finalment, vull acabar amb la idea que el rol del docent no ha de canviar. En molts casos ens hem reinventat, en altres ens hem reciclat i en altres hem après coses noves. I tenir un bon equip educatiu, tant a les aules com al Ministeri, aconsegueix el nostre propòsit: l’aprenentatge significatiu, competencial i emocional dels nostres alumnes, present i futur de la societat andorrana.
Un article de Carles Perea, professor i doctorand en pedagogia social i didàctica.
.jpg)
Comparteix:
