David Gálvez és escriptor, traductor, professor...
No discrimina entre éssers celestials i infernals. El 2011 posa text a l’auca de Nostra Senyora de Meritxell mentre que el 2017 publica "Arnes”. Un llibre de relats protagonitzats per assassins que mostren el costat més terriblement fosc de la condició humana.
Abans publica "Cartes mortes", on trasllada l’obsessió per la literatura a través de cartes sense destinatari. I "Res no és real". Breu, addictiva i existencial.
El 2018 participa també amb un conte a “Visions del Purgatori”, publicat per Males Herbes i Cryptshow. Terror en estat pur.
Ha escrit per a diverses publicacions. Destaca “L’obra articulística d’Arseni Sugranyes".
També ha publicat al diari "BonDia", "Diari d’Andorra", "Viure als Pirineus", "El progrés", "Portella", "Exlibris Casa Bauró", "Papers de Recerca Històrica", "Nación apache", "Paper de vidre", "Supersonic Magazine", "Punts de fuga", "Catosfera literària" i "El joc que estimem 2".
El paisatge andorrà sembla haver atrapat l’autor i el 2017 publica el poemari “Fragments de paisatge”, a Editorial Andorra. És un petit poemari il·lustrat per Mònica Armengol.
Neix a Vilanova i la Geltrú.
Estudia a Barcelona, on actualment col·labora amb diverses editorials.
Viu i treballa a Andorra com a professor de batxillerat. Escriu i col·labora en diverses publicacions. Ha publicat amb Editorial Andorra i ha traduït per a editorial Límits.
Al Regne Unit segueix estudiant, a Keele i Cambridge. Escriu la introducció en català d’"Utopia" de l’autor, jurista i pensador anglès Thomas More. També tradueix Daniel Defoe.
És especialista en l’escriptor argentí Julio Cortázar. El 2004 participa en la publicació “Cortázar sin barba”. La primera obra de Gálvez en solitari, "Cartes mortes", conflueix a Buenos Aires.
El seu vincle amb l'Índia es troba en les traduccions de textos de Rudyard Kipling i Janice Pariat.
Estudia el període andorrà de l’autor de "K. L. Reich", Joaquim Amat-Piniella, supervivent de Mauthausen.
A Polònia publiquen el seu conte "Els nens cranc".
Escriu els textos del llibre-disc "Forma" amb motiu dels vint anys d’Hysteriofunk, publicat el 2016, amb les il·lustracions d’Àstrid Janer.
The Beatles són la banda sonora al seu llibre "Res no és real", ambientat en uns camps de maduixes que són com una presó. Mentre es llegeix aquesta ciència-ficció, la banda sonora a ritme de The Beatles sona involuntàriament.
El concert vertical del Jambo Street Music 2018 va beure directament d’un dels contes d’"Arnes". El guió, adaptat pel mateix Gálvez, casa perfectament amb la melodia operístisca que va compondre Toni Gibert.
I fins aquí, de moment, una aproximació a l’ona expansiva d’aquest autor polièdric o home pop. En vols saber més? Troba-ho al seu blog, a les biblioteques i a les llibreries.
Un videoarticle de la Biblioteca Nacional d’Andorra en col·laboració amb Yasmina Canedo, gestora web i de xarxes socials a RTVA, i Jaume Sastre, grafista a RTVA
Comparteix:
