El vol QR146 s'enlaira de Barcelona direcció a Corea del Sud i amb ell s'aixequen il·lusions i expectatives. A Pyeongchang ja esperen cinc esportistes andorrans, un menys que fa quatre anys a Sotxi. Pel camí s'han quedat dos joves talents com Laura Soulié i Kevin Esteve. Per molts són uns privilegiats però són nombrosos els sacrificis que cal posar-se a l'esquena per desfilar divendres a l'Estadi Olímpic.
Sacrificis tan importants com renunciar a una joventut estàndard. Com fa quatre anys l'equip és fort. Ha quedat oblidat l'objectiu de representar; ara, o vens a competir o et quedes a casa. És cert, en els darrers Jocs les expectatives no van estar acompanyades de resultats. També és cert que un equip no es fa guanyador de la nit al dia. Això és esport professional i aquesta és la gran cita. La batalla serà èpica. Han passat quatre anys i l'experiència de Rússia ha de ser positiva. Són penalitats que cal patir, assimilar i revertir.
Posem els noms sobre la taula. Joan Verdú era una promesa a Sotxi. Ara ja és una realitat. El gegant és la seva especialitat, però la seva polivalència el fa molt perillós en totes les disciplines, en especial a la combinada. Començarà la seva participació amb el descens, la primera prova amb andorrans.
Mireia Gutiérrez, a les portes de la trentena, arriba en el seu millor moment. Tothom espera més d'ella, però el cert és que els seus resultats no tenen precedents a l'esquí andorrà. La seva ambició li ha permès seguir creixent any rere any. Temporada d'alts i baixos en què referma la capacitat per estar entre les millors del món. Això és el que intentarà fer a l'eslàlom del dia 24.
Tanca la participació en alpí Marc Oliveras. Els punts en Copa d'Europa l'han portat als seus segons Jocs. Ell no tenia la presència garantida, però com sempre l'ha batallada. Estar a Corea ja és un èxit. No té res a perdre i això el fa més perillós.
En esquí de fons ens representarà un esportista cridat a ser referència al país. Tot indica que encara és d'hora per veure el millor Irineu Esteve. D'aquí a quatre anys la seva musculatura ja haurà trencat la closca i les expectatives encara poden ser més elevades. Actualment, ja ho són molt. Sigui com sigui l'experiència d'aquest Jocs serà transcendental per al seu futur esportiu.
Acabem parlant de Lluís Marín. És el darrer però no vol dir el menys important, segurament al contrari. El rider dona sentit al títol d'aquest article. Marín és candidat a medalla olímpica. Seria la primera per a Andorra. Surt d'una lesió i arriba com si diguéssim amb el caseller a 0. Això per una banda; per l'altra, no és menys cert que el surfista de l'ECOA no ha deixat d'evolucionar cursa rere cursa i, el més important, en aquesta campanya només té una cosa en el punt de mira, la cita olímpica. Les opcions són petites, però el simple fet d'aspirar-hi ja és un regal al qual estem poc avesats.
Aquests seran els nostres cinc representants, esportistes de gran nivell. Ràdio i Televisió d'Andorra també ha volgut fer un pas més enllà i oferirà les curses dels andorrans en directe per ATV i Andorradifusio.ad (només per al territori andorrà per una qüestió de drets). Serà en horari de discoteca, però si dormir és de covards per anar a veure les estrelles de l'NBA també ho ha de ser per seguir els nostres esportistes olímpics.
Cesc Sanjuan és membre de la secció d'Esports de la redacció d'RTVA i enviat especial als Jocs Olímpics d'Hivern de PyeongChang 2018.
Comparteix:
