Mantenir una relació de parella al llarg dels anys ens fa desenvolupar alguns aspectes de la personalitat que sense la convivència estreta amb altres no necessàriament millorarien. Però, quins motius fan que la convivència es converteixi en un aprenentatge vital?
-Hauríem de mirar com ho fem, si canviem de pis.
-Sí, jo potser canviaria, així estalviem temps i benzina.
-No ho sé, a mi m’agrada la zona on som ara.
Tots tenim uns esquemes mentals que ens serveixen de guia per moure’ns per la vida i per valorar aquelles coses que considerem bones o dolentes, ja siguin d’altres persones o de l’entorn que ens envolta. Aquest sistema de valors es crea entre l’educació que ens ha donat la família, l’entorn en el qual hem crescut, la cultura, la societat en la qual vivim i el nostre temperament.
En el moment en el qual establim una relació de parella comencem a fusionar dues maneres de viure. En funció del grau de semblança d'aquests esquemes haurem de fer més o menys adaptacions.
Cinc aspectes de la nostra personalitat que potenciarem si aconseguim fer-ho possible:
1 La flexibilitat, la capacitat d’estar obert a integrar altres perspectives per afrontar/solucionar una situació concreta.
2 La comunicació assertiva, un element bàsic és el fet de saber com escoltar l’altre i, alhora, argumentar i defensar allò que per a nosaltres és important, sense imposar el nostre propi punt de vista.
3 La paciència, com qualsevol tasca que es faci en equip. És més lent arribar a acords que prendre decisions sol. No obstant això, les decisions seran més encertades perquè cadascú aporta el seu potencial.
4 L’estabilitat. Tenir una persona en qui buscar suport, amb qui compartir les responsabilitats i a qui confiar els sentiments, ens ajuda a regular els pics d’estrès i esgotament relacionats amb les dificultats del dia a dia.
5 Desenvolupar l’empatia, aprendre a posar-nos en la pell de l’altre. Totes aquelles petites coses que fem cada dia pensant en la parella ens estan entrenant per ser capaços de posar-nos en la seva pell sense esforç.
La convivència és un repte que ens força a superar-nos. Els equilibris i pactes de cada relació seran més efectius si tots dos membres de la parella milloren en tots aquells aspectes que faciliten la convivència, mantenint l’essència de la pròpia personalitat.
Un article de Nathalie Garcia Manitz, psicòloga a NGM Psicologia
Fotografia: Wyatt Fisher (llicència Creative Commons)
Comparteix:
