El món del bàsquet i l'esport en general plora per la sobtada mort de Kobe Bryant en un accident d'helicòpter. Més enllà de mostrar el més profund respecte i solidaritat a les víctimes i les seves famílies, m'agradaria desgranar una mica el que Kobe va significar per mi.
Kobe és un exemple de superació, millora i competitivitat, fins i tot m'atreviria a definir-lo com un dels grans referents esportius de la meva generació. En un ideal marcat per Michael Jordan, Kobe va saber deixar la seva empremta i no només això, també va convertir-se en llegenda.
Bona prova d'això va ser l'edició especial que li va dedicar el popular joc NBA2K l'any 2017, després de la seva retirada. Un servidor no va estar-se de comprar el joc i penjar el pòster a la seva habitació de Kobe abraçant el seu darrer campionat. No us semblarà estrany doncs que confessi la quantitat de nits i matinades que he passat despert veient les seves exhibicions. Dels 60 punts el dia de la seva retirada amb un Staples Center rendit als seus peus, als dos anells que va aconseguir amb Pau Gasol contra els Orlando Magic (2009) i els Boston Celtics (2010).
Molts encara recordem totes aquestes fites, així com el tàndem amb Shaq i per descomptat, els 81 punts contra els Toronto Raptors. Un home construït a base de crítiques. Que si no la passava, que si no va passar per la universitat, que si no tenia prou fonaments per a fer carrera a l'NBA, etc.
20 temporades a la millor lliga del món, 18 vegades All-Star, cinc vegades campió de l'NBA, 2 vegades campió olímpic i quart màxim anotador de la història. No està malament per un noi de 18 anys draftejat el número 13.
Recordo que moltes vegades llegia en mitjans americans la diferència de lideratge entre Kobe i Lebron. Recordo com em fascinava escoltar les declaracions de tots aquells jugadors i tècnics que havien compartit vestidor amb ell. La seva ètica de treball, el seu esforç i sacrifici, però sobretot, la seva competitivitat. Segurament no m'equivocaré si dic que Kobe Bryant ha estat el competidor més ferotge de la història de l'NBA. Sempre va caracteritzar-se per la duresa de la seva preparació i la duresa amb la qual tractava a aquells que no treballaven al seu ritme. Aquí va una lliçó que vaig aprendre de Kobe: si vols que la resta tiri del carro has de ser el primer a agafar la corda i estirar.
Jo era d'aquells que quan va patir una plaga de lesions els seus darrers anys el criticava per no retirar-se. Després d'aquella nit a l'Staples contra Utah en la seva retirada, la sensació era que no tenia ni idea d'aquest esport. I és que, on no arriba el físic arriba la intel·ligència i els fonaments, aquesta és un altre de les grans lliçons de Kobe. Una de moltes, ja ho veieu.
La seva principal virtut era l'anotació, no enganyarem pas a ningú i això li va valdre el sobrenom de Black Mamba, un dels animals més letals del món. De fet, hi ha una anècdota curiosa del partit contra Houston Rockets on va anotar 81 punts. Anys després de l'efemèride, un periodista li va demanar en un acte sobre aquell partit i li va comentar que el segon màxim anotador va ser Smush Parker. En aquell moment, Kobe va riure i va respondre: "Ara enteneu perquè vaig haver d'anotar 81 punts".
On molts veien un 'chupón', jo veia un jugador capaç de fer-ho tot per la victòria. Ho donava tot, no es guardava res i aquesta és una de les meves premisses a la vida, tot allò que facis fes-ho al 100%.
Pels amants del futbol com jo, Kobe va descobrir-nos un nou horitzó. Ens va descobrir la màgia del bàsquet i tots els seus encants. L'amor per uns colors i la passió per un esport que fins a l'últim dia va suposar la seva vida. Fixeu-vos fins a quin punt era important el bàsquet per a ell que un cop retirat va connectar la seva gran passió amb el seu millor tresor, la família. El dia de l'accident es dirigia a entrenar l'equip de la seva filla, Gianna. La diferència entre els grans jugadors i els jugadors mediocres és la quantitat de sacrificis que has de fer i assumir per arribar a l'èxit, no són paraules meves sinó d'ell. A més, la magnitud d'un esportista no es mesura només a la pista, també fora d'ella i en això, Bryant també era una superestrella.
Per això, avui més que mai.
Heroes come and go, but legends are forever.
Joel Romero és periodista a la secció d'Esports de Ràdio i Televisió d'Andorra.
Foto: Keith Allison (CC BY-SA 2.0)
Comparteix:
