La primavera és un moment ideal per a la pràctica d’esports de muntanya hivernals. Dit així, pot semblar una paradoxa, però a principis de primavera es poden trobar les millors condicions per a l’esquí de muntanya i per a les activitats de caràcter més alpinístic. Si hi anem al bon moment del dia, les condicions poden ser molt segures pel que fa a les allaus de neu.
Una de les primeres apel·lacions que va tenir l’esquí de muntanya, fou l’esquí de primavera, sobretot en zones alpines, perquè és el moment de la temporada de neu més segur a nivell d’allaus. El tipus de cohesió de la neu és per capil·laritat i si hi ha bon regel nocturn, l’estabilitat és enorme. Amb la fusió de primavera, apareix el gra rodó que es troba lligat als altres grans mitjançant ponts de gel. Si la temperatura és baixa, l’estabilitat és enorme. El problema apareix quan la temperatura puja i els ponts de gel es fonen i l’excés d’aigua fa que la cohesió desaparegui. Les allaus de fusió són molt lentes durant el seu recorregut, però pel seu pes, tenen una gran capacitat de destrucció.
Si gestionem bé aquest risc, en aquestes jornades on hi ha més hores de sol i la seva incidència és més directa, podem trobar grans sensacions esquiant pales a mig matí, en aquella neu crema que ja comença a estovar-se. De manera general, caldria evitar les orientació est i sud quan ja fa hores que les toca el sol. Un senyal d’alerta a tenir en compte és quan trobem la neu excessivament podrida i ens enfonsem fàcilment. En tot cas cal consultar com sempre el butlletí d’allaus.
També cal anar amb compte quan som molt matiners i trobem la neu massa dura. En aquest cas el risc principal que caldrà gestionar és el de precipitar-se muntanya avall. La neu regelada pot actuar com un tobogan de grans dimensions i sovint a peu de les pales, ens esperen grans blocs rocallosos que ens poden fer molt mal. Per tant, com sempre, cal ser vigilant amb la neu dura i els pendents marcats. El terreny ha de ser el nostre aliat i caldrà buscar el bon pas evitant els pendents delicats. Com sempre, casc, grampons i piolet de travessia faran que passem menys por de la necessària i ens faran progressar amb més seguretat. Per cert, molta atenció als que tenen (tenim) el costum de resseguir tracks baixats d’internet, ja que pot ser una gran trampa per la variabilitat de les condicions de la neu.
Formeu-vos prop de professionals i gaudiu de la muntanya estudiant prèviament les condicions, recordeu que podeu preguntar als diferents clubs de muntanya, als guies de muntanya, als bombers de muntanya, als guardes dels refugis, als banders o simplement als locals si aneu a zones on no heu estat mai.
Per cloure aquest article, us faig una recomanació bibliogràfica pels que teniu ganes de complicar-vos més la vida i de fer muntanya d’una manera més completa. El llibre "Corredores de Andorra" (Edicions Desnivel, 2008) del Pako Sánchez us mostrarà 126 itineraris de neu, mixtos i gel per Andorra, alguns dels quals són itineraris d’iniciació.
Un article de Joan Vilana, guia de muntanya i membre del Grup de Rescat de Muntanya (GRM) dels Bombers d'Andorra
.jpg)
Comparteix:
