Les regles del joc hivernals a la muntanya

Són múltiples i heterogenis els riscos associats a la muntanya hivernal: allaus, risc de precipitar-se per vessants gelats, hipotèrmies, perdre referències i perdre’s, canvis meteorològics sobtats, deshidratació, programar activitats no adaptades al grup, material poc adaptat a les condicions, elecció errònia de l’itinerari, trampes del terreny, no portar l’equipament de seguretat o no saber-lo utilitzar, no respectar distàncies de seguretat. Aquests són uns quants exemples de riscos sempre presents quan circulem per la muntanya hivernal, sigui a peu, amb raquetes de neu o amb esquís de muntanya, o fins i tot amb moto de neu en les zones autoritzades.

Formar-se i informar-se és fonamental per salvaguardar la nostra integritat. Malauradament, per molt de pressa que es vagi, sovint quan arriben els socors organitzats ja és massa tard, sobretot en casos d’enterrament per allau. La prevenció i l’autorescat han de ser els nostres grans aliats. Això és vàlid a Andorra, però sobretot en zones muntanyoses més remotes i mal comunicades. Factors com la lectura del terreny, els tipus de neu, el desencadenament i el tipus d’allaus, el factor humà i les tècniques de reducció del risc, han d’estar en els nostres esquemes mentals a l’hora de decidir: hi anem o no hi anem? Passem o no passem? Si passem, com passem?

És ara a principi d’hivern quan cal fer el punt per evitar accidents. Amb aquest breu article, enceto una col·laboració amb la qual pretenc dotar d’eines els muntanyencs i aportar informació diversa sobre muntanya i seguretat. Espero que sigui del vostre interès. Per cloure aquest primer article, us encoratjo a demanar sense tabús a professionals de la muntanya que us puguin informar o fins i tot acompanyar, en el cas dels guies de mitja i d’alta muntanya. Més enllà, espero que sigui interactiu i que ens feu arribar neguits o temes a tractar. Salut i muntanya!

Joan Vilana és guia de muntanya i membre del Grup de Rescat de Muntanya (GRM) dels Bombers d'Andorra