El seu nom continua sent desconegut per a la majoria, però la fita que va aconseguir el 16 de setembre passat ha fet que Eliud Kipchoge es guanyi un lloc a l’Olimp de l’atletisme, segurament com el millor maratonià de tots els temps amb permís del doble campió olímpic Abebe Bikila.
A la Marató de Berlín, on s’han batut les darreres set millors marques mundials en la cursa dels 42,195 quilòmetres, Kipchoge va aturar el cronòmetre per primera vegada per sota de les dues hores i dos minuts.
El seu temps, 2 hores 1 minut i 39 segons, rebaixava en 78 segons l’anterior rècord del també kenyà Dennis Kimetto i el deixava a només 100 segons del que fa poc semblava una fita inhumana: completar una marató per sota de les dues hores.
Va córrer en solitari a partir del quilòmetre 26, però tot i això va ser capaç de millorar els registres en la segona part de la cursa, amb una velocitat mitjana de 20,8 quilòmetres per hora i sempre per sota dels 3 minuts el quilòmetre.
Aquesta gesta forçosament l'havia de conquerir un atleta procedent de la Vall del Rift, el millor viver de maratonians del planeta. Però Kipchoge, de 33 anys, no és cap nouvingut ni la seva marca fruit de la casualitat.
Fa 15 anys, quan tot just era una jove promesa, es va coronar campió del món dels 5.000 metres per davant de dues llegendes, el marroquí Hicham-el Guerrouj i l’etíop Kenenisa Bekele.
Des d’aleshores ha pujat al podi en tres Jocs Olímpics, la darrera vegada a Rio 2016 amb un or a la marató, la disciplina que domina amb mà de ferro des de 2013 amb 10 victòries en les 11 curses competitives que ha disputat. L’any 2017 va ser capaç de completar una marató de laboratori al circuit de Monza en només 2 hores i 25 segons, però la marca no va ser homologada.
Kipchoge ha desafiat límits que semblaven infranquejables i ha fet entrar la marató en una nova dimensió, però són els atletes aficionats els que han fet revifar la prova als darrers anys, tot i la duresa.
Els components de repte i superació personal, una preparació exigent que obliga a adaptar hàbits de vida, alimentació i descans, o fins i tot el temut mur atreuen un nombre cada vegada més gran de corredors, que veuen recompensats amb escreix tots els sacrificis i patiments quan travessen la meta.
A Berlín van ser uns 44.000 els participants, quan a la primera edició de l’any 1974 eren tot just 286 a la línia de sortida.
A casa nostra, més d’una vintena d’atletes d'Andorra aficionats s’han inscrit a la marató de València del 2 de desembre, una xifra que crida força l’atenció.
Hi haurà Toni Bernadó, possiblement el corredor andorrà amb més quilòmetres a les cames i posseïdor del rècord nacional amb un temps de 2 hores 14 minuts i 25 segons. Exemple de longevitat esportiva, amb 51 anys i cinc participacions olímpiques, disputarà la seva 28a marató després de 6 anys en blanc per culpa de les lesions. La prepara amb la i·lusió d’un debutant i l’únic objectiu de tornar a gaudir. Tot i no ser-ne conscient, ell també continua trencant límits.
Un article de Joan López, periodista d'Esports a RTVA
Fotografia: Marco Verch (llicència Creative Commons)
Comparteix:
