No dormir és esgotador. I no parlem de no dormir una nit, no, parlem de no dormir una nit sencera durant mesos o fins i tot anys. És una situació habitual entre els pares que tenen nens petits i pot afectar negativament la qualitat de vida, la relació de parella i la vida laboral. És per això que els “mètodes miracle”, les solucions màgiques perquè un nadó dormi tota la nit, solen tenir molt èxit entre els pares. El més conegut és el mètode d’entrenament del son, també conegut com a Mètode Estivill. Hem de saber, però, que no és or tot allò que brilla i que aquest sistema tan conegut també té una part negativa.
Primer de tot, hem d’entendre que un nadó que es desperta a la nit és un nadó normal. Despertar-se a la nit és un mètode de supervivència, ho portem escrit al nostre ADN de mamífers, és simplement un instint. I si no ho han canviat 300.000 anys d’història, no ho canviarem nosaltres.
Un nadó es desperta a la nit per tres motius: el primer és assegurar-se que la seva mare és a prop. Avui en dia, dins les cases no hi ha cap perill, però això un infant de 6 mesos no ho sap. Perquè quan els humans vivien enmig de la naturalesa no era estrany que un depredador els ataqués enmig de la nit. L’única manera d’un nadó indefens per sobreviure era ser sempre prop de la seva mare. El segon motiu és la necessitat, durant les primeres setmanes, de mantenir uns nivells adequats de sucre en sang i, per tant, despertar-se per menjar. I el tercer i molt important és estimular la producció de llet de la mare. Sabem que quan més succiona el nadó més llet produeix la mare i la nit és un moment especialment sensible per a la producció de llet.
Així que sí, els despertars nocturns són normals i poden ser freqüents almenys fins a l’any de vida. Ni hem fet res malament, ni l’hem malacostumat. És simplement un nadó.
El mètode d’entrenament del son té una part molt positiva, en la qual ens explica la necessitat de crear una rutina quan s’acosta l’hora d’anar a dormir: explicar un conte, abaixar la intensitat de la llum, cantar una cançó... Això és molt important per aconseguir que a poc a poc el petit vagi assimilant que s’acosta l’hora d’anar a dormir i vagi aprenent a diferenciar la nit del dia.
Però el mètode d’entrenament del son proposa també que un cop posem el nen al seu llit no el podem agafar sota cap concepte. No pot adormir-se en braços, ni amb la mare al costat, ja que després, diu, quan es desperti a la nit no sabrà tornar a dormir. I amb això no hi estic d’acord.
Hem de saber que els infants, fins als 12-18 mesos de vida, no tenen cap capacitat de manipulació. Per tant, quan plora simplement és que et necessita. No és que et vulgui fer la punyeta ni que et vulgui manipular. Et necessita al seu costat. No es fins als 12-18 mesos que el nadó és capaç d’entendre que encara que desaparegui de la seva vista, la mare segueix existint i que tornarà. Per tant, un nen petit que plora sol al seu llit, ho està passant realment malament.
És cert que arriba un punt, al cap de molta estona, que deixen de plorar. Però no és perquè hagi entès que la mare ja tornarà i que està segur vivint en una casa del segle XXI sense depredadors. No, és perquè s’ha adonat que plorar no serveix de res. Ningú vindrà a calmar el seu malestar, les seves figures de vincle principal, les úniques que coneix, no hi són.
Sabem que una criança respectuosa repercuteix en un vincle segur i una millor salut mental a la llarga. A tots ens agrada dormir a prop de les persones que estimem, i als nostres fills, també. Pot ser físicament a prop (a la mateixa habitació o fins i tot al mateix llit) o bé en diferents espais però amb la seguretat que si té algun problema o por a la nit, si ens crida, hi anirem.
Adormir-los en braços pot resultar cansat pels pares, però hi ha alternatives igual d’efectives com estirar-se al seu costat o adormir-lo a prop nostre, que no tenen cap tipus de contraindicació. Un nen que ha creat un vincle segur amb els seus pares, arribarà un dia (generalment cap als 2-3 anys) que ens demanarà el seu espai i voldrà dormir sol al seu llit. Sabrà que pot tornar al llit familiar si mai té por a la nit o bé se sent trist o sol. Sabrà, en definitiva, que pot comptar amb els seus pares quan els necessiti.
Els veritables trastorns del son (nens que es van fent grans i se segueixen despertant) sovint venen més pel fet de provar molts mètodes diferents per fer-los dormir (avui plorant al teu llit, l’endemà amb els pares, després a la seva habitació) i associar el moment de dormir amb nervis, crits o malestar.
Simplement, doneu als vostres fills un vincle segur, recordeu que un nen que es desperta a la nit és un nen normal, que heu d’escollir la fórmula amb la qual tots pugueu descansar (sigui dormint junts, separats o fins i tot mitja nit de cada) i que es fa llarg, que és desesperant, però tard o d’hora, tots acaben dormint.
Un article de la doctora Mariona Ferrer. Pots seguir-la també al seu blog Pediatria Km.0
La doctora Ferrer també és col·laboradora del programa d'RNA Ara i Aquí. Pots escoltar sota aquestes línies el podcast sobre el son dels nadons:
Fotografia de portada: pngimg.com (llicència Creative Commons)
Comparteix:
