En general, es reconeix que els aspectes psicològics són rellevants en el rendiment esportiu i s’admet que la seva importància augmenta com majors són les exigències físiques. No obstant, en el món de l’esport tendim a centrar-nos més en els components tècnics i físics que en la ment.
Probablement això és així perquè encara associem –erròniament– els psicòlegs al tractament de les disfuncions; però la tasca del psicòleg esportiu va més enllà. Un psicòleg esportiu coneix quines variables psicològiques incideixen tant en l’augment com en la disminució del rendiment esportiu i la seva finalitat serà gestionar aquestes variables perquè l’esportista pugui rendir en el seu “punt òptim de funcionament”.
Per tant, de la mateixa manera que entrenem el cos per poder fer front a l’alta demanda física que comporta qualsevol esport, caldrà treballar també aspectes psicològics, com la concentració, l’atenció i la motivació.
De quina manera ens pot ajudar un psicòleg de l’esport?
En primer lloc a través de l’autoconeixement. L’esportista ha de prendre consciència de quins és el seu estat emocional i anímic durant els entrenaments o entorn a la competició. L’ajuda professional ens ajudarà a conèixer tant els nostres punts forts, i com aprofitar-los, com els nostres punts dèbils, i com compensar-los. A més, serà clau aprendre a gestionar les emocions per a que, tant les emocions facilitadores com les emocions negatives (ràbia, por, frustració...), puguin aprofitar-se en benefici de l’esportista.
Així mateix, el psicòleg esportiu treballa amb diferents eines que permeten a l’esportista aprendre a gestionar l’estrès, a focalitzar l’atenció i a guiar els pensaments per mantenir una actitud favorable que li permeti assolir els seus objectius. Entre aquestes eines es troben les visualitzacions, les tècniques de relaxació i les auto instruccions positives.
D’altra banda, també és molt important saber fixar-se objectius realistes per a mantenir la motivació de l’esportista. El psicòleg de l’esport ens ajudarà a plantejar aquests objectius i a implantar estratègies de planificació que facilitin la seva consecució. En aquest cas, és important realitzar una planificació que inclogui reforçaments positius a l’esportista, que ajudin a mantenir una adequada motivació i autoestima.
Tot aquest treball no només afavoreix el component mental de l’esportista, sinó que actua com a facilitador de la preparació física, ja que aquests dos sistemes estan estretament relacionats.
Com deien els clàssics “mens sana in corpore sano”.
Un article de Mariona Buxó i Sònia Bigordà, psicòlogues de Psico B.
Fotografies: Cesc Sanjuan
Comparteix:
