Des de fa prop d'un mes, la vida de moltes persones ha canviat radicalment amb l'aparició inesperada d'un clàssic, el joc Pokémon Go, aquesta vegada en forma d'aplicació de realitat augmentada per a telèfons mòbils. Des de la seva aparició ha generat tot un fenomen mundial acompanyat de controvèrsia i moltes anècdotes.
Per la generació dels 90, l'univers Pokémon representa un dolç record del que van ser aquells dies, quan un joc innovador ens convertia en entrenadors (no tan sols jugadors), d'una raça anomenada Pokemon.
Uns quants anys després, Nintendo ha tornat a fer de les seves i ha llançat l'aplicació Pokémon Go, una app de realitat augmentada per telèfons mòbils que no ha deixat indiferent ningú. El relat és simple, ens convertim novament en entrenadors Pokemon però aquest cop, a la vida real.
.jpg)
La ubicació GPS i la utilització de dades 3G són dos dels ingredients principals per jugar-hi. L'objectiu torna a ser el mateix, capturar Pokemons per convertir-te en el millor entrenador possible, però l'aspecte diferent és el com. En aquesta ocasió, els creadors han decidit que per fer-ho has de caminar pels carrers de la teva ciutat/parròquia (tot i que algú ha acabat al riu) per trobar diferents Pokemons salvatges i capturar-los aprofitant la càmera del telèfon mòbil, que els encabeix en la vida real, a qualsevol indret.
Al cap de pocs dies de sortir, Pokémon Go ja havia aconseguit més descàrregues que les aplicacions de Facebook, Twitter o Tinder i havia duplicat el valor en borsa de Nintendo (i, de retruc, de McDonald's Japó, que ha decidit regalar els ninots de Pokemon amb alguns menús). No està malament, tenint en compte que l'aplicació ha nascut d'una innocentada de Google Maps l'1 d'abril (April's Fool o Poisson d'Avril) del 2014 que va donar la idea als responsables de la filial de Nintendo responsable del joc, Niantic (en aquell moment Google n'era accionista paradoxalment). Niantic, però, ja estava treballant en un joc similar, Ingress, de geolocalització, que ha servit per desenvolupar Pokémon Go.
Precisament, les aportacions dels usuaris d'aquell joc, amb més de 15 milions de propostes de localització són les que després s'han utilitzat per a Pokémon Go. Però els creadors han anat més enllà i han afegit altres paràmetres a l'algoritme que decideix on col·locar un pokemon, com si hi ha aigua a prop o el clima, que determina quina espècie de pokémon hi haurà. A més s'han potenciat els llocs oberts al públic on es pugui arribar a peu i siguin segurs.
Però la localització dels pokémons ja ha generat controvèrsies. El museu de l’holocaust, a Auschwitz, on també se’n trobaven, ha demanat a Nintendo que suprimeixi els pokémons en el recinte per respecte a la memòria de les víctimes, ja que ho consideren "una activitat totalment inapropiada".
Alguns afirmen que la febre pel Pokémon Go és una moda passatgera, un desig intrínsec de recuperar sensacions que ja es creien oblidades, d'altres parlen de bogeria. Però fins al moment, l'únic que podem afirmar és que l'app s'ha convertit en un fenomen mundial sense precedents i és que Nintendo, l'empresa que gestiona la marca Pokemon, ja ha revaloritzat les seves accions en més d'un 58%.
I és que totes les modes no tenen un punt de bogeria?
Un article de Joel Romero
Comparteix:
