No és ni de bon tros tan coneguda com l'esquiadora nord-americana de nom força semblant, però Lindsey Van és una de les heroïnes dels 22ens Jocs Olímpics d'hivern que avui arrenquen a Sotxi amb la participació de sis esportistes andorrans.
A diferència de la mediàtica Lindsey Vonn -la gran absent a Sotxi per lesió-, Van practica una modalitat, els salts d'esquí, que no ha estat reconeguda com a olímpica en categoria femenina fins a aquesta edició, 90 anys després dels primers Jocs d'hivern celebrats a Chamonix (França). La seva és la història de moltes dones que han lluitat per la igualtat amb els homes dins el món de l'esport i de l'olimpisme i que té entre els exemples més paradigmàtics el de Kathrine Switzer, la primera que va desafiar la prohibició de córrer la marató (Boston 1967).
Van (Detroit, 1984) es va iniciar en els salts d'esquí quan la família va emigrar a Utah i de ben petita va descobrir la sensació de volar amb els esquís a l'estació de Park City. Va destacar de seguida i amb els anys va créixer el seu somni de participar algun dia en uns Jocs Olímpics. Però el Comitè Olímpic Internacional havia decidit que aquest no era un esport per a dones -amb l'argument que no tenia prou nivell ni practicants- i no faltaven veus com la del president de la Federació Internacional d'Esquí, Gian-Franco Kasper, que encara l'any 2005 ho considerava poc apropiat des d'un punt de vista mèdic.
Van no va deixar de lluitar i l'any 2009 es va imposar als primers campionats del món femenins a Liberec (República Txeca). Poc després va liderar la demanda d'una quinzena de saltadores al comitè organitzador dels Jocs de Vancouver 2010 contra la discriminació de gènere. Va demostrar que les dones podien volar tant o més que els homes quan va fixar un nou rècord amb un salt de 105,5 metres a la serralada de Whistler, el mateix escenari dels Jocs. Els tribunals de la Columbia Britànica li van donar la raó, però van considerar que no podien imposar la llei canadenca a les institucions olímpiques.
Per primera vegada, Van es va rendir. Va deixar la competició al desembre de 2009 farta i sense al·licients, però afortunadament va ser només per uns mesos. A l'octubre de l'any següent hi tornava, decidida a no deixar que la política l'apartés del que més li agradava.
El final d'una llarga injustícia arribaria pocs mesos després. Al març de 2011, els representants del COI van avaluar el nivell esportiu i la competitivitat dels campionats del món de Noruega i el 6 d'abril de 2011, per fi, es van incloure els salts d'esquí femenins dins el programa olímpic.
Després de molts anys de lluita, el proper 11 de febrer, als 29 anys, Lindsey Van podrà fer realitat el seu somni olímpic. La medalla al coratge i la determinació la va guanyar, però, fa molt de temps.
Si voleu saber més coses sobre la història de Lindsey Van, us recomano el documental "Ready to fly", de William A. Kerig, 2012.
I molta sort als nostres representants a Sotxi, Mireia Gutiérrez, Laura Soulié, Lluís Marín, Kevin Esteve, Marc Oliveras i Joan Verdú!!!
?Un article de Joan López
Comparteix:
