Què diantre és una 'blockchain'?

Simplificant molt el concepte, una 'blockchain' (cadena de blocs, en anglès) és una base de dades.

Però té diverses particularitats:

• està formada per blocs de dades (transaccions, pagaments, qualsevol tipus d'informació) en ordre cronològic (la cadena)
• és distribuïda, de manera que tots els usuaris que la fan servir poden tenir una còpia idèntica
• i com a conseqüència d'aquestes dos primeres particularitats, no es pot modificar, manipular o falsificar (en teoria)

Les 'blockchains' existeixen des dels 2000, amb el naixement de la Freenet, una xarxa cridada a ser l'alternativa sense censura i amb absoluta llibertat d'expressió d'Internet. No obstant això, el concepte està arribant al gran públic els últims anys arran de la popularitat de les monedes virtuals, com Bitcoin, i, darrerament, pel creixent interès dels bancs convencionals.

El 2014, Andorra va acollir el Digital Currency Summit, una cimera on es va parlar àmpliament de les 'blockchain' aplicades a les monedes virtuals. Ens ho explicava l'organitzador, Àlex Puig, a l'Ara i Aquí. Aleshores el tema no va anar més enllà d'aquesta cimera, en un context internacional en què la majoria d'entitats bancàries i governs veien les monedes virtuals com una amenaça més que com una oportunitat. Al juliol d'aquest any, l'expert Xavier Pont en parlava davant dels empresaris de l'Empresa Familiar Andorrana i, més darrerament, hem recuperat el tema al programa d'RNA Becaris perquè aquest dimarts es celebrava, precisament, una jornada 'blockchain'.
 

— D'acord, moltes gràcies per la informació, segueixo sense saber què és una 'blockchain' i com m'afecta!

— Doncs imagina un banc virtual, o més concretament una moneda virtual, que és l'exemple més habitual d'aplicació d'una 'blockchain'. Els usuaris són els responsables d'encunyar la moneda virtual, de generar-la (no a demanda, ja els agradaria, sinó amb el poder de processament dels seus ordinadors, perquè es triga hores, dies de computació per fer una unitat, un bitcoin, per exemple). És a dir, al cap i a la fi estàs canviant els euros que et costa l'electricitat per una altra moneda (virtual), que serà més o menys valuosa en funció del nombre de persones, empreses i institucions que la reconeguin com a mètode de canvi i la quantitat de monedes en circulació. Però, a més a més, cada client del banc guarda una còpia exacta inalterable de cada transacció. La cadena de blocs registra quantes monedes has creat, t'han donat o has transferit.

Això no suposa una pèrdua d'intimitat: les transaccions són públiques però els noms no. Tu ets l'amo de les teves claus, codis que identifiquen el teu compte, i de tu depèn si les comparteixes amb algú o si les perds, i amb elles els diners virtual que guardaves.

Aplicacions, moltíssimes: entre elles, abaratir dràsticament les despeses i el temps de les transferències o altres transaccions financeres, com els crèdits. Qui sap si acabarà per suposar que deixem de dependre dels bancs per guardar els nostres diners. Podràs fer una transferència pràcticament instantània a algú que està a l'altra part del món sense haver de pagar comissions ni esperar dies. Per això les entitats financeres comencen a valorar la implementació de les seves pròpies versions de 'blockchain'.

Malgrat això, hi ha exemples més enllà del món financer. Una cadena de blocs pot servir per certificar casaments, contractes, compres i vendes… Per exemple, per provar que et vas casar en un lloc determinat un dia determinat a una hora determinada. Normal que es parli del final de notaris i advocats.

Ara, a més, s'aplica a altres coses, com la producció d'energia solar. L'empresa ElectriCChain, dirigida pel resident a Andorra François Sonnet, n'és capdavantera. Sonnet va dir que viure i explicar la tecnologia blockchain avui en dia era com “explicar què era internet els anys 80”. La dècada que vivim és la del desevolupament d'una tecnologia que serà d'ús quotidià en algun moment. L'expert adverteix, però, de l'impacte per a la societat, cada sector de l'economia i els governs d'un concepte que encara no és entès pel gros de la ciutadania.

I és que, de fet, el debat sobre la regulació d'aquesta tecnologia és més viu que mai. Precisament, el Bitcoin, va nèixer amb els atractius de ser una moneda descentralitzada que no depén de cap govern, banc central o ens regulador. Una fundació defensa i estandaritza els seus principis fonamentals. Alemanya, Espanya o Suècia ja s'ha pronunciat sobre com declarar les inversions en moneda virtual, però el Banc Popular de la Xina, per exemple, ha prohibit la seva desregulació, provocant una baixada de la cotització. 

Mentrestant, però, la tecnologia continua desenvolupant-se. La cadena de blocs de la moneda bitcoin ha arribat ja als 170 GB i continua creixent mentre llegeixes això. Ha superat els primers entrebancs, com el creixement de la cadena i la mida dels blocs. O grans robatoris, com el de la pàgina de compravenda Mt.Gox, que va arribar a ser el lloc d'intercanvi més gran. Per sort la tecnologia es desenvolupa més ràpidament i els protocols són pràcticament impossibles de hackejar, almenys amb la informàtica actual. I compte, perquè els estats, grans empreses financeres o institucions comencen a prestar atenció al fenomen, el qual va molt més enllà dels grans moviments especulatius que han fet a més d'un ric de la nit al dia.

Un article de Jordi Domingo, gestor de continguts web i xarxes socials a RTVA
Foto: Davidstankiewicz (Wikimedia)