Els mites perduren en el temps per diferents motius. Primer perquè ens fascinen, als éssers humans ens encanta sentir que formem part del misteri. Fins i tot, si algú ve a explicar-nos amb dades, amb proves i amb un pensament racional alguna cosa que nosaltres considerem mística, segurament el titllarem d'aixafaguitarres. L'altre motiu és que ens encanten les explicacions senzilles, no importa que arribin per la seva puerilitat a ser ridícules, però han de ser fàcils d'entendre.
Dins dels mites, n'hi ha un que causa estranyesa perquè s'ha consolidat fins i tot entre persones que saben llegir i escriure. És tracta d'aquell que diu que “fem servir únicament el 10% del nostre cervell”.
Aquesta afirmació porta dansant pel nostre món almenys des dels anys 70. De fet s'ha atribuït la frase a (qui si no) Albert Einstein, paradigma de la genialitat i la saviesa.
Encara que aquesta frase mai va ser dita pel gran físic, hi ha qui ha creat una religió al seu voltant, com és el cas de la Cienciologia, amb el seu líder messiànic L. Ron Hubbard, que ara té entre les seves files actors de gran prestigi com John Travolta o Tom Cruise.
El senyor Hubbard va ser un mal estudiant que va comprar el seu títol universitari de manera fraudulenta, però que va crear al voltant del seu llibre “Dianética” tota una religió de la qual ha obtingut enormes beneficis. En el seu fulletó publicitari resa la llegenda “Només utilitzem el 10% del cervell” i que, per descomptat, ells ens ajudaran a desenvolupar tot el nostre potencial cerebral.
La idea és ximple, però básica.
En primer lloc hem de reconèixer que sobre el funcionament del nostre òrgan més important queda molt per descobrir i d'això hi ha múltiples recerques. El cervell és un òrgan complexíssim, format per més de 100.000 milions de neurones, que desenvolupen més de 100 bilions de connexions. Fan del nostre cervell una meravella evolutiva que mereix ser estudiada i no simplificar fins a la caricatura. El cervell mitjà no suposa més d'un 2-3% del pes corporal i no obstant això consumeix el 20% de l'energia total, la qual cosa ens n'indica la importància i la del seu funcionament correcte.
Malauradament, pel·lícules com “Sin límites” (2011) o “Lucy” (2014), més enllà d'un divertiment, no ajuden a esvair aquest mite perquè s'hi desenvolupa la idea que si utilitzéssim tot el cervell, desenvoluparíem increïbles poders amb intel·lectes fabulosos, sentits increïbles i força colossal.
Doncs lamento dir que això no és veritat.
Els diagnòstics per RMN (ressonància magnètica nuclear) i PET (tomografia per emissió de positrons) indiquen amb absoluta claredat que totes les zones del cervell estan actives en algun moment segons les tasques que estiguem realitzant. En fer activitats bàsiques, com passejar o servir-nos el cafè i remoure el sucre, estem utilitzant molt més que un 10%. Així, que millor no parlar de quan juguem a bàsquet o desenvolupem una activitat creativa, com la pintura o el desenvolupament matemàtic d'una teoria revolucionària.
Si, com sabem, el cervell és un òrgan essencial en el desenvolupament evolutiu dels humans, quin sentit tindria un cervell tan gran per a un ús tan escarransit?
L'augment en el volum del cervell va suposar molts avantatges per a la nostra supervivència, perquè ens va permetre desenvolupar la intel·ligència, gràcies a la qual hem pogut competir amb altres espècies amb una evident supremacia. Però també ens va causar problemes. L'enorme grandària del crani sumada a la posició bípeda que exigia fèmurs molt junts provocava la mort de molts nens i dones dels nostres ancestres durant els parts.
Donada la importància del desenvolupament cerebral, l'evolució ens va fer néixer prematurament, per aquest motiu som una espècie que quan neix, ho fa indefensa i requereix d'un entorn protector per ser viable com a individu.
És evident que el consum energètic és tan elevat que l'evolució natural mai hauria premiat el desenvolupament d'un òrgan tan “car” si el seu rendiment fos tan pobre.
Tots sabem que fins i tot lesions que afecten petites zones del cervell tenen importants conseqüències per als qui la pateixen. És un altre motiu per entendre que necessitem tot el cervell, cap zona és prescindible.
Potser hem d'admetre que som capgrossos, però és que necessitem un crani gran per albergar un cervell que quan naixem ja és tan gran com el d'un ximpanzé adult.
De vegades, hi ha qui justifica aquest mite amb idees paranormals, poders imaginaris o reencarnacions vàries. Se sent la temptació de contestar que potser sí que és així en el seu cas i en el cas de qui manté que és una certesa. I, quan algun vident o venedor de poders ens ofereixi desenvolupar tot el potencial del nostre cervell a 50 euros la sessió, fem-ne ús. Del nostre cervell, em refereixo.
Un article de Carlos Moreno, cap del departament de Ciències del col·legi Agora International School Andorra i professor a la Universitat d'Andorra
Imatge de portada: Pixabay (llicència Creative Commons)
Comparteix:
