Juliol de 2004, Pavelló de Govern. Andorra guanya per primera vegada la Copa Promoció de bàsquet en categoria sub-16. En aquella selecció hi destaquen Oriol Fernández i el protagonista d’aquest article, Quino Colom, que aleshores tenia 15 anys. Tots dos lideren la selecció andorrana que un any més tard repeteix títol a Malta, en categoria sub-18.
Agost de 2019, Pequín. La selecció espanyola es proclama campiona del món a la Xina. Entre els 12 jugadors que es pengen la medalla d’or amb ‘La Roja’ tornem a trobar Quino Colom. Amb 30 anys, el base nascut a Andorra la Vella recull la recompensa més gran des que va deixar casa seva i el cadet del River Andorra per provar fortuna en el Plus Pujol Lleida la temporada 2003-04, quan tot just tenia 14 anys.
A la Federació Espanyola no se li va escapar que aquell base amant de fer assistències mirant cap a un altre costat, com el seu pare, tenia un gran futur. Luis Guil el va convocar l’any 2006 per disputar l’Europeu sub-18 de Grècia, on Espanya va guanyar el bronze. Un any després va repetir participació al Mundial sub-19, on la França de Nicolas Batum va eliminar Espanya en quarts de final. L’any 2008 la selecció del país veí es va tornar a penjar el bronze a l’Europeu sub-20 de Letònia i Quino va ser escollit en el ‘5’ ideal del campionat. Els passos del base s’allunyaven del bàsquet andorrà de manera inversament proporcional a la seva progressió.
Però el que va venir després no va ser un camí de rosses. Darrere els èxits de Quino Colom hi ha un gran talent, en efecte, però sobretot molta feina a l’ombra i un camí durant molts anys apartat dels focus.
El febrer de 2009 Quino feia realitat el somni de debutar a l’ACB, amb la samarreta del CAI Saragossa que dirigia Alberto Angulo, ni més ni menys que davant del Barça. Tenia 20 anys. Amb el descens dels aragonesos, l’estiu següent va marxar a fer-se un nom a l’ACB al modest Fuenlabrada, novament de la mà de Luis Guil. Després de 4 temporades, va fitxar per un any amb l’Estudiantes. El 2014 tornava a fer les maletes per jugar amb el Dominion Bilbao Basket de Sito Alonso, la mateixa temporada en què el MoraBanc tornava a l’ACB.
Aquell curs els ‘Homes de Negre’ van enlluernar amb el quart lloc a la lliga, la classificació per jugar la Copa del Rei i el play-off. Quino va ser MVP d’un conjunt que tenia a les seves files Raül López, Àlex Mumbrú, Axel Hervelle, Latavious Williams o una de les incorporacions del MoraBanc d’aquest estiu, Dejan Todorovic. Aquella magnífica temporada semblava que li obriria de bat a bat les portes d’un dels grans clubs de la lliga, però qui va apostar més per incorporar-lo va ser l’UNICS Kazan rus.
Quino va tornar a fer les maletes per anar-se més de 4.000 quilòmetres lluny de casa seva. La primera temporada a Rússia va ser subcampió de la VTB i escollit sisè millor jugador de la competició. La següent va fer realitat un altre somni, jugar l’Eurolliga. El debut, l’octubre de 2016, va ser curiosament també davant del Barça. Després de tres temporades acabava contracte i el seu nom tornava a sonar per a un club gran de l’ACB, però finalment Quino va marxar a Turquia per jugar amb el desconegut i recent ascendit Bahçesehir Koleji. Continuava esperant la seva oportunitat.
La competència amb bases consagrats com José Manuel Calderón, Ricky Rubio, Sergio Llull i Sergio Rodríguez l’havia tancat les portes de la selecció espanyola absoluta, fins que Sergio Scariolo li va donar l’alternativa a la fase de classificació per al Mundial de la Xina. I Quino no el va decebre. Va ser un dels dos jugadors, amb Sebas Saiz, que va disputar els 12 partits de les ‘finestres’ de la FIBA i va ser determinant per a la classificació de ‘La Roja’.
Aquest estiu, 10 anys després del seu debut a l’ACB, s’anunciava la seva tornada a la millor lliga del continent per jugar en un dels grans de la lliga Endesa, el València Basket. I poc després li arribava el premi més gran, quan el seu nom apareixia en la llista definitiva dels 12 jugadors convocats per viatjar a la Xina, on Espanya es va proclamar fa pocs dies campiona del món.
Tot i que amb una altra nacionalitat i una altra selecció, l’or que Quino Colom s’ha penjat amb Espanya al Mundial de la Xina és el triomf d’un jugador nascut i format a casa. I el seu cas demostra que no hi ha d’haver cap límit per a un esportista d’un petit país com Andorra. Perquè darrere dels seus èxits hi ha el talent, la qualitat i l’atreviment que ja se li endevinaven al Poliesportiu el juliol de 2004, però sobretot molt de treball, constància i tenacitat.
Aquest dijous 27 el MoraBanc obrirà la lliga Endesa a la Fonteta contra el València del flamant campió del món. Per una vegada, però, desitjarem que el playmaker d’Andorra la Vella no tingui el millor dia i que el seu germà petit, Guille, se’n torni amb la victòria cap a casa.
Joan López és periodista del departament d'Esports d'RTVA
Comparteix:
