Els pares i mares que teniu a casa un o més fills adolescents sabreu com n’és de difícil aquesta etapa. Però també ho sabem els docents i els tècnics que hi treballem dia a dia, al vostre costat i al seu. Un dels límits més complicats de gestionar (i també dels més habituals) és la desmotivació.
El que comença per una pèrdua d’interès cap als estudis es converteix en la falta de compromís i responsabilitat cap al rendiment que requereix la seva activitat acadèmica i, molts cops, social. Què vol dir això? Que ens podem trobar que els nostres fills i alumnes puguin deixar de banda les seves aficions, els estudis o bé els esports que fins ara practicaven amb il·lusió i sense queixa. Sense cap raó. D’un dia per l’altre.
Que els adolescents es motivin recau, principalment, en ells mateixos. I nosaltres com escola i vosaltres, com a família, ens toca fer el paper d’ajudar en aquesta automotivació i que es sentin part d’un projecte. Tant social com educatiu. Una feina conjunta i gens fàcil, frustrant i a vegades no molt lògica. Amb alts i baixos. Bé, potser amb més baixos. A vegades, per no dir gairebé sempre, és desesperant no poder trobar aquella solució per tornar-los a motivar i que puguin sentir-se feliços com abans i, especialment, que puguin fer allò que més desitjaven i que els resultava beneficiós, tant psicològicament com acadèmicament.
A l’escola andorrana de segona ensenyança d’Encamp hem engegat un projecte de ràdio educativa. Partint d’unes premisses que ara us explicaré i on tothom hi té lloc, per descomptat, i amb caràcter voluntari.
Els alumnes parteixen de les seves necessitats, dels seus propis interessos i ho transformen en quelcom que la resta pot aprofitar per a un objectiu conjunt, fer un programa de ràdio. Una oportunitat on es pot parlar de tot tipus d’interessos: ciència, música, esports, fer entrevistes, muntatges d’arxius i edicions vàries. I sobretot, compartir moments per relacionar-se entre ells i buscar punts de trobada. La nostra ràdio té com a objectius:
Molts cops els demanem coses que en veritat ens interessen més a nosaltres que no pas a ells. La seva realitat no és la nostra. En aquest cas, la seva no és la meva. La ràdio no serà com l’escola digui, sinó aquella que cobreixi les seves necessitats i interessos, els causi interès i tingui uns mínims de respecte.
Un cop estem treballant aquest centre d’interès d'acord amb les seves necessitats, l’hem de guiar. I sobretot fer un reforç positiu a l’esforç per donar-li suport (m’agrada veure que ho estàs intentant, es nota que t’estàs esforçant, a per totes!, estem aquí pel que necessitis, et recolzem...) Sí, tot i que a vegades no siguin gaire evidents els resultats. Siguem pacients i positius. I això també ho heu de fer a casa. Motivar-los depèn de vosaltres i de nosaltres.
Aquesta serà la major recompensa. Recordeu que el reforç és per l’actitud en aconseguir-ho i no tant el resultat final. Allò que nosaltres els docents en diem centrar-nos més en el procés que en el producte final. Al grup sabem que cada alumne és diferent i no fem comparacions. Ni millors ni pitjors. De fet, és un moment de refugi entre ells, els iguals. Com a conductor del projecte sóc conscient que l’adolescència és un moment de reafirmació d’una nova identitat i, a vegades, potser més sovint del que voldríem, l’autoestima es desequilibra i s’equilibra. Cal posar el focus en les fortaleses i no centrar-nos tant en les debilitats. Allò que ha de millorar només ho podrà fer si es recolza en les seves potencialitats.
L’aprenentatge que per aconseguir quelcom requereix d’un esforç és fonamental per preparar-los per a la vida adulta. I és molt important per a l’adolescent, especialment en les seves hores baixes. Hem de ser empàtics i alhora disciplinats. Els adolescents, a la vegada que necessiten de la nostra assertivitat, també necessiten de la seguretat que els puguem donar uns límits que els permetin prendre decisions amb confiança i, sobretot, que puguin saber el que s’espera d’ells. I això és el que treballem quan ens posem davant dels micròfons. Per ells i amb ells. I per la seva automotivació.
Gràcies a tots els que hi creuen i especialment a l’equip d'RTVA que ens va acollir, a les famílies i als meus companys i companyes, tant l’equip directiu com el docent, de l’escola andorrana de segona ensenyança d’Encamp. L’educació i les persones ens mouen i, en confiança entre nosaltres, són la nostra principal motivació.
El primer podcast..aviat!
.JPG)
Un article de Carles Perea, educador social, mestre i psicopedagog.
Comparteix:
