El consum de porros és una pràctica freqüent entre els més joves. De fet, quan parlem de consum podem arribar a trobar adolescents de 12 o 13 anys que ja els proven i els consumeixen, socialment, sense saber les afectacions al seu desenvolupament. És un tema que preocupa a les famílies i especialment a nosaltres, com a societat.
La pràctica de fumar-los és, sobretot, per desinhibició; restringint la conducta en menor mesura del que és habitual i permetent una major manifestació i expressió a nivell conductual i social (més malifetes de l’habitual, vaja). Provoca efectes nocius si es prolonga en el temps, com l’alteració de la consciència, i la pèrdua de concentració i memòria. Bé, això últim és com els missatges preventius que apareixen als paquets de tabac. Tothom ho llegeix, però com qui sent ploure, especialment els adolescents. El consum també afavoreix que el seu rendiment acadèmic baixi, poden provocar al·lucinacions, brots psicòtics i apareix el famós síndrome amotivacional (com si estiguessin més apàtics).
Com saber-ho?
Aquí teniu una sèrie d’indicis comuns quan hi ha consum. Recordeu que alguns apareixen quan s’està consumint i d’altres sorgeixen posteriorment del seu llarg consum.
Què fer?
Tenint en compte tots els indicis que s’han dit, us serà una mica més fàcil fer desaparèixer el dubte de si el vostre fill fuma porros. En cas afirmatiu, estigueu tranquils i pregunteu a l’escola què heu de fer i on heu d’anar. El ministeri d’Educació i Ensenyament Superior posa a la vostra disposició tècnics especialitzats en l’àmbit de l’educació social que us poden donar consells, conjuntament amb les figures de referència escolar. N’hi ha un per a cada sistema educatiu.
Tractar el tema, directament amb ells, us pot generar un conflicte a casa més o menys gran. Cal que estigueu preparats en el moment d’abordar i fer el seguiment de l’assumpte i procureu millorar tots aquells aspectes que portin els vostres fills a buscar aquesta desinhibició. Els vostres fills han de sentir-se estimats, independentment de les seves conductes, amb límits i normes raonables. Se’ls ha d’ensenyar a estimar-se, a ser autònoms i responsables dels seus actes i decisions, amb converses on es parli i s’escolti, no només s’escolti. Intenteu conèixer els seus amics i fomenteu un estil de vida saludable, des de petits.
Què no fer?
Jo no sóc gaire partidari de posar paranys havent rebuscat a les bosses personals a traïció (pot ocasionar una lluita entre pares i fills) o bé amb analítiques del THC (Tetrahidrocannabinol) si prèviament no s’ha abordat la qüestió en un ambient segur, confortable i familiar per a l’adolescent, pactant uns mínims i creant sinergies positives al triangle: adolescent, casa i escola.
La tècnica del xantatge l’únic que farà és posar més llenya al foc i separar-vos més, emocionalment, dels vostres fills i filles. No adopteu rols d’amic ni tampoc catastrofistes (“si segueixes així acabaràs tirat al carrer”). No amenaceu ni ordeneu (“tu deixes els porros perquè t’ho dic jo”). Estem parlant d’adolescents, trobarem una reacció contrària. No els humilieu (“sempre em dones problemes”). Necessiten recolzament. Les drogues, en si mateixes, no els donen resposta de res. Nosaltres sí que podem i devem, com a pares i educadors, donar-los-les!
Un article de Carles Perea, educador social, mestre i psicopedagog.
Si has llegit aquest article potser també t'interessa l'entrevista a l'associació Els fills d'Andorra, de mares i pares de fills amb addiccions:
Fotografia de portada: wikimedia commons (llicència Creativa Commons)
Comparteix: