Quan parlem o pensem en la preadolescència ens ve al cap una inevitable pluja d’idees. Algunes de dubte, altres de preocupació. Especialment en els temps de la societat de la informació i del coneixement. Parlar de la preadolescència dels nostres fills/es també és parlar de canvis psicològics. Els pares/mares que tenen filles de 8-9 anys m’entendran quan dic que es volen vestir i actuar com una adolescent de 15, oi? Estem vivint uns temps de preadolescència avançada. La raó? Un tema totalment social.
El/La preadolescent és totalment consumista i els seus gustos i centres d’interès giren entorn de la conveniència del mercat i de les xarxes socials. Alhora, són especialment vulnerables i manipulables, com està passant amb el malaurat joc de la balena blava.
Què és la balena blava?
El joc de la balena blava va ser creat per un exestudiant de psicologia que va ser expulsat de la universitat. El seus inicis daten del 2013, però el primer suïcidi es va registrar el 2015 a Rússia. Actualment s’han confirmat, fins al març del 2017, 130 casos de morts relacionades amb el macabre joc. El propòsit que tenia l’impulsor era fer “una neteja” a fons de la societat, especialment d’aquelles persones a les quals considerava inútils, empenyent-les al suïcidi. Els anomena balenes blaves pel fet relacional amb la conducta dels cetacis d’anar a buscar la platja, per trobar-hi la mort, en la fi del seu cicle vital.
Per aquells/es que no coneguin el joc, que ha alertat famílies i la comunitat educativa, es tracta de seguir una sèrie d’instruccions, concretament cinquanta, que els administradors donen als participants. Un cop s’ha establert la connexió a través de xarxa social (Facebook, Tumblr, Youtube, Twitter, Snapchat, Instagram, Whatsapp) entre administrador i participant hi ha amenaces i coaccions que els obliga a acomplir totes i cada una de les accions si no volen que la família pateixi les conseqüències. La primera consisteix a fer-se una marca, F57, coincidint amb el primer nom de l’anterior grup de l’impulsor de la balena blava. L’última prova, el suïcidi. El Brasil, Kènia, Xile, Paraguai, Portugal, Rússia o Uruguai són alguns dels països que han registrat casos vinculats amb aquesta pràctica.
De esto se trata la #BallenaAzul pic.twitter.com/wqnFcy2map
— ChileComparte (@chilecomparte) 27 de abril de 2017
La balena rosa VS la balena blava
En resposta a aquests fets i a iniciativa del Brasil, va sortir el joc de la balena rosa. Es va viralitzar de seguida i a dia d’avui té molts voluntaris que aposten per la contraresposta a la sinistralitat del joc de la balena blava. Aquest pretén afavorir proves positives que valorin la vida i ajudin a lluitar contra les depressions o les distímies que poden tenir els nostres fills i filles.
En una mostra de rebequeria dels mateixos impulsors en veure la persecució policial, governamental, educativa i social, ara estan fomentant l’anomenat “Abecedari del dimoni”. Aquest consisteix a dir l’abecedari i una paraula que comenci per la mateixa lletra alhora que una altra persona el rasca amb les ungles, amb un cúter o amb les tisores.
I jo què puc fer com a mare o pare?
Primer de tot, no esverar-nos. El principal problema és el canal d’aquests jocs: les xarxes socials. Això ens fa replantejar, novament, quin ús és el que hem de fomentar i ensenyar amb i pels nostres fills i filles. També, i no menys important, la gestió del temps que hi puguin passar. Un simple gest com és l’etiquetar una foto o una publicació amb el hastag #f57 pot portar l’inici de quelcom gens agradable. Qualsevol xarxa pot ser una via d’entrada al contacte. Aquests s’aprofiten dels estats més vulnerables i fràgils dels nostres infants impulsant-los a la manipulació, coacció i al xantatge psicoemocional.
A Andorra no ens hem d’alarmar perquè tenim un molt bon desplegament de recursos. Hem d’estar alerta, com sempre, però tenim uns bons equips educatius i psicopedagògics de detecció, prevenció i gestió a les escoles del Principat. Els agents educatius, conjuntament amb els socials, estem atents a cada canvi de caràcter de l’alumnat, en fem un bon seguiment individualitzat i disposem dels professionals que fan un acompanyament acurat, en constant contacte amb les famílies. No només per aquest tema, sinó sempre! A més, a les escoles eduquem en el foment de les habilitats del pensament, el processament de la informació que els pugui arribar, saber planificar i, especialment, regular l’autoconeixement personal i donar recursos per actuar en situacions socials diverses. Tot fomentant l’autoestima en un procés de sentiment de pertinença social i d’identificació amb els iguals.
Perquè, al cap i a la fi, hem d’educar els infants i preadolescents que siguin part de la solució, responsables i crítics amb la informació que reben, alhora que facin un ús responsable de les xarxes socials a la vegada que els acompanyem, com a docents i familiars, en aquest procés de maduració i creixement personal. Perquè com deia Sèneca, ensenyant, tots n’aprenem!
Un article de Carles Perea, educador social, mestre i psicopedagog
Comparteix:
