Perquè l'aeroport d'Andorra-la Seu disposi de vols comercials regulars caldran ajuts públics, com a mínim, durant els primers tres o quatre anys. Així s'ha conclòs en el marc del fòrum de l'Empresa Familiar Andorrana (EFA) que acull diversos experts en aeronàutica. Fins a quaranta operadors s'haurien interessat per establir-s'hi.
Quan al maig entri en funcionament el sistema de GPS es resoldran els obstacles tècnics principals perquè l'aeroport d'Andorra-la Seu pugui guanyar operativitat. Superat aquest escull, caldrà aconseguir els requisits comercials.
En el marc del fòrum de l'EFA, centrat en una estratègia aeroportuària per a Andorra, s'ha conclòs que per a l'arrencada caldran ajuts públics a les companyies per part dels governs andorrà, català i espanyol i, si pot ser, també de la Unió Europea.
El director de Relacions Institucionals de Swiftair, Victor Quiroga, creu que " els ajuts haurien de perllongar-se durant tres o quatre anys". No entra en les formes de finançament ,"que poden ser molt diverses", però sí considera que "un cop les companyies aconsegueixin un equilbri i es consolidin, les ajudes haurien de cessar".
Swiftair és una de les companyies que estarien interessades a operar des de la Seu. Tomás Aranda, de Zabir 2015, que va fer el pla de negoci de l'aeroport, diu que "la direcció de la infraestructura s'ha reunit amb fins a quaranta companyies".
La tipologia dels avions que poden volar des de la Seu, d'entre 40 i 60 places, defineix quines companyies podrien establir-hi activitat regular. Segons Aranda, es tracta d'empreses espanyoles. Parla d'empreses "com Air Nostrum i Swiftair, que ja hi ha fet vols de prova per a la certificació de l'aeroport, i companyies regionals que operen en diferents països".
Es creu que les línies que podrien aconseguir més rendibilitat són les que enllacin amb capitals com Madrid, París i Londres, on poder fer escala cap a altres destinacions.
La majoria dels ponents creu que l'aposta del territori ha de passar primer per potenciar l'aeroport de la Seu. Fer-ne un altre a Andorra pensen que seria molt car i que comportaria complexitats afegides pel que fa a regulació i seguretat.
Informa: Gerard Gort
Imatges: Anna Ginestà
Comparteix:
