L'hospital té uns bons sistemes de ventilació, però es poden millorar perquè siguin més eficients. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi que ha fet servir sensors de CO2 per avaluar la qualitat de l'aire del centre, donant continuïtat als projectes que s'han fet a les escoles i en la reobertura de l'oci nocturn. Una eina que els experts consideren que ha arribat per quedar-se per prevenir l'expansió de la Covid-19, però també altres infeccions.
15 aules de l'escola andorrana de Santa Coloma van analitzar la qualitat de l'aire d'abril fins a final del curs passat a través de sensors de CO2. Uns dispositius que enguany han estat durant dos mesos a diferents ubicacions de l'hospital amb el mateix objectiu.
L'investigador en l'eix de Tecnologia d'Andorra Recerca+Innovació, Yassine Raguig, explica que "es pot observar la concentració de CO2 en ppm (parts per milió), però també la temperatura, la humitat i la pressió atmosfèrica". "Es pot connectar qualsevol dispositiu mitjançant bluetooth per extreure les dades i també per llegir-les en temps real i veure l'històric."
La zona on es fan les extraccions de sang a l'hospital és un dels llocs on es concentra més quantitat de persones, sobretot a primera hora del matí, i per aquest motiu es va decidir col·locar-hi un dels sensors de CO2. Es va poder comprovar aleshores que els sistemes de ventilació són correctes perquè aquest aparell va indicar que la qualitat de l'aire és bona.
Però què implicaria que un espai tingués una mala qualitat de l'aire?
Segons el cap del laboratori nacional d'epidemiologia, David Vilanova,"amb un aire de mala qualitat es poden acumular partícules, ja siguis virals o altres tipus de patògens, amb el risc que suposa tenir en un espai amb aquests microorganismes".
Aquest estudi ha permès fer una radiografia de la situació actual i plantejar reptes de futur.
Per exemple, diu Vilanova, l'UCI té uns nivells de CO2 molt i molt baixos i, per tant, el sistema de ventilació en general està molt adaptat.
A partir d'ara, afegeix, "toca treballar en la modificació de protocols per actuar i millorar encara més la qualitat de l'aire i també testar diferents sistemes, com ara els filtres HEPA (High Efficiency Particle Arresting) que filtren partícules virals i permeten sanejar aquells punts on no és tant evident poder ventilar."
Paràmetres dels sensors de CO2
Al respirar, emeten diòxic de carboni (CO2). Els sensors de CO2 calculen la quantitat acumulada d'aquest gas d'un espai com a indicador per saber si un ambient és o no saludable.
Segons Raguig, si el sensor se situa per sobre les 1.000 parts per milió de CO2, marca el color vermell per indicar que cal airejar aquell espai.
Recordem que l'estratègia més efectiva segons els experts és una ventilació constant i encreuada. Si l'ambient està per sota de les 800 parts per milió tindria una qualitat bona, tot i que l'ideal en un lloc tancat seria que estigués entre 500 i 700. Com a referència, a l'exterior ens trobem entre les 420 i les 450 parts per milió de CO2 aproximadament.
Nous projectes
L'investigador afegeix que en aquests moments estan estudiant la possibilitat de desenvolupar un projecte sota el paraigües d'Euroregió Pirineus Mediterrània, una agrupació que es va constituir el 2004 i que actualment l'integren la regió francesa d'Occitània (unió de regions de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus), Catalunya i les Illes Balears. El seu objectiu és unir esforços per crear al nord-oest de la Mediterrània un pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i la inclusió social i territorial. Part del finançament prové de la Unió Europea.
Concretament s'ha previst realitzar una iniciativa en unes escoles de Barcelona amb l'objectiu de monitoritzar les condicions ambientals d'aquí i de la ciutat catalana per veure les diferències que existeixen, ja que són dos ambients amb climes diferents i, per tant, amb una tipologia i/o comportament de patògens que també podrien ser diferents.
En paral·lel a la vessant científica, hi ha un fort component educatiu, ja que aquestes observacions les faran també estudiants per tal de sensibilitzar-los i introduir-los en el món de la investigació.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Anna Romagosa-Arxiu RTVA
Comparteix:
