Un hivern de poca neu i amb un desgel avançat per les altes temperatures. Escenaris que quadrarien amb les projeccions que fan els experts sobre els futurs efectes del canvi climàtic. El que més preocupa ara mateix és la sequera prolongada, que pot provocar impactes en els ecosistemes i en la producció hidroelèctrica.
La investigadora d'Andorra Recerca+Innovació, Anna Albalat, destaca que aquest any "està essent deficitari en tema de neu". A això se li suma un dèficit també pel que fa a precipitacions, tal com constata la climatòloga del Servei Meteorològic Nacional, Lucía Rivero. "Des del setembre del 2022 tenim una acumulació de precipitació també per sota de la mitjana habitual".
I és que en el que portem d'any hidrològic, que va de setembre a agost, ha caigut la meitat de pluja del que tocaria. Aquesta és la valoració que fan els experts de la neu i les precipitacions fins al moment, amb olor ja a primavera.
D'exemple ens mostren l'evolució del gruix de neu a Ransol, l'estació de referència pel Servei Meteorològic Nacional. S'observa que en general els gruixos estan per sota de la mitjana i molt per sota de les quantitats de l'any passat. Des d'Andorra Recerca+Innovació també ens ensenyen l'evolució de l'estació de Sorteny. L'escenari és molt semblant al de Ransol, però per aquesta estació en concret l'actual és la temporada més deficitària des que tenen dades, fa més de 10 anys. Tot i això, ressalten que en altres punts s'han vist hiverns encara més eixuts, com ara el del 2005-2006.
Albalat explica quin és el problema si no hi ha les precipitacions que haurien. "Que hi hagi presència de neu al sòl o no repercuteix directament en l'emmagatzematge d'aquest recurs hídric que tenim aquí al Pirineu. Si hi ha menys aigua ara, és menor recurs hídric de cara afrontar la primavera i l'estiu".
A aquest problemàtica se li pot afegir una altra, segons esmenta la investigadora d'Andorra Recerca+Innovació, Marta Domènech. "L'estiu sempre preocupa, la falta d'aigua sempre preocupa. Pot preocupar per tema de salut forestal, que és el 30% de la coberta d'Andorra, per la introducció d'espècies que estan més adaptades a la sequera que poden produir plagues".
També els rius ho pateixen. I és que aquest 2023 ha arrencat amb els cabals un 30% per sota de la mitjana.
Domènech, a més, afirma que aquesta situació ja es va viure el 2022. "El que ens preocupa és la reiteració de cabals baixos i ja portem un antecedent que ve de l'any passat". Rivero també afegeix que això també comporta canvis, per exemple, a nivell de generació elèctrica" i efectes sobre la biodiversitat.
Tot i que no es pateix per l'aigua de boca, s'avisa que cal fer un ús responsable dels recursos hídrics i planificar estratègies per una possible escassetat, una feina que ja s'està fent des de l'administració.
Desgel avançat per les altes temperatures
Aquesta setmana, però, hem vist que el riu va més ple de l'habitual. Per què? A diferència d'anteriors temporades, una part del desgel s'ha anticipat, un fenomen que no és excepcional sinó que s'ha donat en altres temporades. Una mostra la podem veure en el cabal del riu, que baixa amb una quantitat més abundant que en altres ocasions. En part es deu a les altes temperatures que hem tingut els darrers dies.
Uns senyals que poden respondre a la variabilitat típica del Pirineu, però que si es converteixen en un patró, també podrien relacionar-se amb les projeccions que es fan sobre com pot afectar el canvi climàtic als cabals. Precisament les projeccions apunten que per al 2050 els cabals poden disminuir de mitjana entre un 6 i un 10%.
Si cada any s'anticipa el desgel i no es dona el pic de volum el mes de maig com és habitual, hi pot haver canvis en les dinàmiques del riu amb impactes també en la biodiversitat.
A més a més, amb el desgel avançat, des del Servei Meteorològic Nacional alerten d'una inestabilitat més gran del mantell nival i, per aquest motiu, criden a la prudència a l'hora de fer activitat a la muntanya, ja que es poden produir allaus i despreniments amb més facilitat.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Anna Romagosa-Ricard Tenza-Èric Escabias
Imatges cedides: Servei Meteorològic Nacional-Lara Ribas
Comparteix:
