Els experts alerten que cada vegada són més joves els qui pateixen problemes de salut mental. I si no es rep el tractament ni el suport adequat, poden derivar en autolesions o conductes suïcides. Algunes claus per combatre-ho: les xarxes socials i la importància de sentir-se vinculat a la comunitat.
La d'una lluita contra els problemes de salut mental. Aquesta és la història de la Maria:
"He pensat molt en com se sentien els altres i en les conseqüències que tenien les coses que jo feia. En el fons no els volia fer mal, però ho continuava fent. Feia mal als altres, tot i que a vegades pensava que no, que era l'única al món. Sabia que els meus pares patirien."
Ella ha estat ingressada en diversos centres de salut mental a Espanya arran de conductes que la portaven a autolesionar-se. I precisament, el fet que al país no es disposi del servei i que els pacients hagin de ser atesos fora d'Andorra genera un malestar afegit. El Joan, el seu pare, afirma que ell també ha hagut de recórrer a ajuda psicològica. Considera que en les famílies, quan es viuen situacions com la seva, és difícil de gestionar-ho, però s'ha de continuar sostenint i acompanyant als fills.
"Aquí a Andorra el problema és que hi ha un primer contacte de contenció, però és purament contenció. Després de moltes caigudes et deriven a un centre a Espanya, però després hi ha el desplaçament. Es trenca el vincle familiar, a més de tota la problemàtica que la família ja arrossega d'abans."
Una situació que també reivindiquen des de l'associació per la Defensa del Jovent en Risc. Sandra Cano és la seva presidenta.
"El pacient té el dret d'estar al seu país i acompanyat del seu entorn. Andorra és un país que té la capacitat per tenir el recurs aquí i que a més funcionaria molt bé."
La Maria i el Joan han decidit explicar la seva història per ajudar a visibilitzar els problemes de salut mental. Creuen que és crucial treure l'estigma i que qualsevol persona que estigui passant pel mateix no se senti sola.
Els experts alerten que cada vegada es troben amb gent més jove que s'autolesiona o fa temptatives de suïcidi. Actualment, els primers casos es donen en l'edat dels 11 als 12 anys, quan abans se circumscrivien entre els 15 i els 16. Un fet que els metges titllen de preocupant.
L'impacte de les xarxes socials i del món digital és clau per entendre-ho. Ho explica la responsable de salut mental infantojuvenil del SAAS i metge especialista en psiquiatria, Maria Giró: "S'ha d'entendre el paper de les xarxes i l'Internet en tota la problemàtica actual. En els valors que estem transmetent com a societat als adolescents."
De fet, fins no fa gaire, les autolesions s'havien d'entendre dins del context de casos de trastorn límit de la personalitat. Però ara mateix, destaca que és un tema transversal i que fins i tot no acaben de diagnosticar cap patologia.
La Maria explica que al llarg de la seva lluita, ha passat per moments de més benestar o malestar, però el que principalment ha sentit és apatia. Per això, la solució passa per donar els recursos per superar aquestes situacions. Ho explica la cap del servei de Joventut del comú d'Andorra la Vella, Patty Bafino: "Els malestars són propis de l'etapa evolutiva, el problema ve quan no tenim recursos per afrontar-los."
Per això, des del Rusc ofereixen als adolescents el servei de Consulta Ràpida d'adolescents en Crisi, el CRAC (crac@comuandorra.ad). És gratuït, confidencial i sense cita prèvia i busca obrir la porta fàcilment i àgilment per als adolescents. Cal aprendre a acompanyar als joves en tota la diversitat i complexitat, estar atents a les seves necessitats. I això passa per crear espais on ells se sentin còmodes.
Joan, pare de la Maria, pensa que "demanar que es posin els mitjans perquè el cas de la meva filla no és l'únic. Hi ha tota la joventut darrere també i s'està fent malbé."
Una afirmació, gens desencaminada. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, un de cada set joves pateix algun tipus de trastorn mental i el suïcidi és la quarta causa de mort entre els adolescents de 15 a 19 anys. A més, l'OMS destaca de fet que els mitjans digitals tenen un paper destacat en la millora o empitjorament de les mesures per a la prevenció del suïcidi.
Imatges: Albert Refart - Fernando Montero - Pere Besolí
Grafisme: Hèctor Perna
Informa: Ariadna Guiu Vila
Comparteix:
