Comparteix:
Amb més de 30 anys d’experiència, l’Institut de Música s’ha consolidat com el centre musical de referència al Principat. El seu ampli i variat cos docent permet al ciutadà adquirir una formació de nivell professional en qualsevol de les especialitats instrumentals que s’imparteixen.
Mitjançant aquest canal i a través dels diferents capítols que l’integren, es pot gaudir d’una selecció musical variada, ja sigui en la vessant instrumental – solistes, duos, trios i conjunts instrumentals varis -, com d’estil musical. Tot i la joventut dels alumnes participants, la qualitat musical reflecteix el treball pedagògic del centre: un producte i servei íntegrament nacional.
Aquest any el programa arriba a la seva quarta temporada. Cada setmana al blog us ampliem els continguts del programa amb la informació i fotografies dels rodatges.
En aquest capítol escoltem tres peces -totes elles de cambra- i que pertanyen a la segona meitat del segle XX. Aquest període, principalment, es caracteritza per l’interès de molts compositors en la recerca d’una nova expressivitat musical, que donarà com a fruit un caleidoscopi enorme d’una varietat estètica i musical que fins aleshores no s’havia produït mai en la història de la música. Els intèrprets són Perancha Domingo, Míriam Manubels, Lara Tena, Andreu Falcó i Jordi Albelda.
París era una festa que ens segueix... assegurava Hemingway a les seves memòries pòstumes. Abans de la Gran Guerra (i entre guerres) una munió d’artistes vinguts de tot el món aterren a la ciutat més cosmopolita, esbojarrada i inspiradora de la història (amb el permís de la Nova York dels 70 i el Berlin de principis de segle XXI). Ens endinsem a la música del segle XX amb Òscar Viladrich, Rui Carlos Vaz, Indira Hotchandani, Marta Ferreira i Alba Coto.
L’impressionisme va ser un moviment musical europeu en la música clàssica sorgit a finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX, sobretot en la música francesa, amb la necessitat dels compositors de provar noves combinacions d’instruments per tal d’aconseguir una riquesa tímbrica més gran. Dos dels principals compositors d’aquest moviment son Claude Debussy i Maurice Ravel. En aquest capítol escoltem les interpretacions d’ Eloi Pérez, Míriam Manubens i l’orquestra de l’IM dirigida per Toni Gibert.
L'Alba és alumna de piano i violí. Té 12 anys i en fa 6 que toca el piano. Li agraden el ballet i la música i quan seigui gran voldria ser metgessa.
En el romanticisme la música es converteix en l'expressió artística més sublim. El terme romanticisme ve de la literatura anglesa i el concepte romàntic significa quelcom salvatge i capriciós. Durant el romanticisme el sentiment prevaldrà sobre la raó. En aquest capítol, ens endinsem en la música del compositor valencià, pedagog i revolucionari de la guitarra Francesc Tàrrega. També escoltarem Beethoven, que fa la transició del classicisme al romanticisme. I finalment, composicions d’Elgar i Dvorak. Amb Marta Ferreira, Lluís Andrés, Olga Palou, Míriam Manubens i Guillem Fiñana. Per saber-ne més, podeu consultar el nostre blog.
La Maria Albareda té 17 anys toca la flauta travessera i el violí. Toca des dels 7 o 8 anys. Li encanta la música, llegir i esquiar. De fet, li agradaria ser professora de música.
Al capítol d'avui escoltem obres d'una nova forma d'entendre la composició musical. El classicisme. És el trencament definitiu amb el barroc i les seves normes de composició rigoroses. La manera d'entendre la composició musical canvia definitivament cap a una vessant més objectiva, continguda en les emocions, cortesana i elegant. Els intèrprets són: l’orquestra de l’IM dirigida per Jordi Albelda, Maria Albareda i Jordi Gendra
La Paula toca la flauta travessera, fa tres anys que estudia a l'Institut de Música i li agrada tocar el piano, ballar, llegir i la natació perquè diu que és com estar a l'espai.
A què li diem classicisme? A la música feta a Viena a les acaballes del segle XVIII? A la música que sonava als palaus neoclàssics de mitjans de segle? Per fer-ho fàcil contestarem afirmativament a la primera pregunta. La música clàssica és la que fan Haydn i Mozart. Van ser capaços de reunir totes les característiques de la música del segle XVIII i crear una música equilibrada, senzilla, basada en la lògica i en la inspiració discursiva de la melodia. Els intèrprets són Paula Domingo, Cristina Gallart, Lara Tena, Jordi Gendra i Marta Ferreira.
La Perancha toca la flauta travessera. Va néixer a València però viu a Andorra des dels 5 anys i toca la flauta des dels 10. Però també és una gran amant del rock i té un grup amb alguns companys de l'Institut de Música que es diu Ricochet. Els veureu actuar en un dels capítols d'aquesta temporada!
