Diversand ja compta amb l'esborrany del protocol de transició de gènere que marca els 16 anys com a límit per començar els processos d'hormonació. Una edat amb la qual Diversand no està d'acord, ja que també impedeix que abans es pugui accedir a tractaments com els bloquejadors puberals, cabdals en molts processos de trànsit.
Lamenten que la decisió de països com el Regne Unit de deixar de prescriure aquests tractaments hi hagi influït. També es queixen de l'ús de termes que patologitzen el col·lectiu. Es tracta d'un dels reclams més importants que fan coincidint amb el Dia de l'orgull LGTBIQ+ internacional.
Des de Diversand avancen que "estem a punt de finalitzar i que surti el protocol, però no com a nosaltres ens agradaria. És necessari perquè hi ha molta gent esperant, però no és per a tothom". Confien que el circuit estigui enllestit de cara a la tardor. Lamenten que "el fet que es qüestionin els bloquejadors puberals ens afecta a nosaltres i els menors de 16 anys no tindran accés a aquests tractaments".
L'esdeveniment més important per reivindicar el Dia de l'Orgull LGTBIQ+ a Andorra tindrà lloc el 3 d'agost, precisament amb una manifestació per l'Avinguda Carlemany, però tot i això, Diversand ha engegat una campanya per tal de difondre diversos missatges i reivindicacions.
I ho fan a través de les xarxes. Denuncien la gran quantitat de discriminacions que pateix el col·lectiu en aquests espais, alimentades per l'increment dels discursos d'odi. Per això reclamen que es puguin rebutjar els missatges ofensius, molt presents també entre els comentaris de les notícies digitals.
"No només fa falta regular comentaris i publicacions a xarxes, sinó també que els propis mitjans de comunicació es revisin a ells mateixos i analitzin quin tipus de filtres tenen. Vers els articles d'opinió i els professionals que entrevisten per veure si responen o no a una ideologia que pot ser perjudicial per un col·lectiu vulnerable com el LGTBIQ+".
Isabella Vargas, vicepresidenta de Diversand
Les discriminacions moltes vegades estan silenciades i oprimides en entorns que haurien de ser segurs com ara la família, per això fan una crida a tallar-les reconeixent totes les identitats de gènere i orientacions sexoafectives. La presidenta de l'entitat, Nieves Calvo, explica que sovint "ens quedem sense família perquè al dir que som del col·lectiu LGTBIQ+ a casa ens expulsen. Sempre hi ha o hi ha hagut algun membre dins la família i si creus que no, potser cal veure si aquella persona o persones realment en formen part, però no ho diuen".
Tot plegat genera aïllament i conseqüències a nivell emocional i de salut mental que poden arribar a ser molt greus. Per això exigeixen un marc legislatiu que protegeixi més el col·lectiu, emparant també les persones que són perseguides. L'entitat reitera la necessitat de promoure una educació més inclusiva i diversa, amb referents del col·lectiu.
L'ambaixada d'Espanya ha penjat la bandera LGTBIQ+ a la façana de l'edifici amb motiu del Dia de l'orgull. Moncloa ha ordenat aquesta mesura en tots els edificis públics, fet que ha provocat polèmica en alguns ajuntaments.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Ricard Tenza
Comparteix:
