Comparteix:
Becaris és el magazín de les tardes a RNA (94.2 FM). Cada tarda aprofundim en temes culturals, esportius i d'actualitat, parlem de tendències, gastronomia, salut i de tot allò que pot ser del vostre interès de dilluns a divendres de 15h a 18h.
Direcció i presentació: Xavier Albert
Producció: Àlex Moldes
Control de so: Ricard Porcuna i Martí Oliveras
El periodista Carles Savalls ens porta un reportatge sobre energies renovables. En Carles ha entrevistat a l’enginyer industrial Víctor Gallardo, cap dels estudis d’enginyeria en energies renovables i eficiència energètica de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià. Els reptes, la producció d’hidrogen verd, l’energia de fusió nuclear (NO confondre amb fisió nuclear), la responsabilitat de la ciutadania, la racionalització del consum i l’eficiència energètica dels edificis, així com altres qüestions i dades és tot el que ens ofereix en Carles en aquest reportatge.
Eduard Barceló, entrenador personal, ens parla de l'ús de les bicicletes elèctriques. Les situem en el seu context, l’àmbit lúdic i esportiu, i a més l’Eduard ens les cataloga en diferents segments, urbanes, de carretera i de muntanya. Per acabar ens dona una sèrie de consells i li demanem per les seves preferides.
El llenguatge és el vehicle per expressar-nos i comunicar-nos. Primer de tot el llenguatge no verbal i posteriorment el llenguatge verbal deixant en un segon terme la gestualització. El comportament verbal pot tenir diferents significats, segons el context o segons la cultura de referència. Ens centrem al costat d’Olga Armengol, logopeda de Dinàmic logopèdia i psicologia, en la comunicació en infants.
Posar les mans al foc és una expressió usada en sentit de probabilitat per a manifestar la certesa, la garantia, la seguretat que algú té d’alguna cosa. Per això és comú escoltar allò de “posaria les mans al foc, per això o per allò o per aquesta o aquella d’altra persona, i no em cremaria”. Però l’Alfred Llahí ens desvetlla que almenys fins al segle XIII aquesta expressió no era en sentit figurat, sinó tot al contrari.
Albert Villaró, escriptor i historiador, ens explica i detalla la figura del veguer Roussillou. La vegueria francesa és la representació que històricament tenia el rei de França o el president de la República Francesa a Andorra, com a cosenyor d'aquest país. L'altre cosenyoriu, el del bisbe d'Urgell, era representat per la vegueria episcopal. Amb la Constitució andorrana (1993) aquesta figura institucional va ser suprimida, i actualment hi ha una simple representació de la presidència de la República Francesa.
